FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar, causar, molèstia (a algú). Si reposa, no el vull molestar: ja tornaré més tard. Aquell soroll molesta. Aquest mal em molesta molt. Els colls alts em molesten. Fer que (algú) se senti ofès. Les vostres paraules m'han molestat profundament. Sentir-se [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Part d'un vestit pròxima al coll o que el volta. Coll dret, fluix, tombat. Un vestit estret de coll. Coll de randes. Coll postís. Hi ha dos o tres colls per a planxar. Canviar-se el coll, posar-se un coll net. Part d'un objecte que per la seva forma, situació o ús, recorda el [...]
Displàsia hereditària probablement autosòmica dominant que es caracteritza per l'escurçament pronunciat dels ossos llargs, els quals apareixen també retorçats, amb llurs epífisis expandides i deformades, cifoscoliosi progressiva, pelvis petita i irregular, defecte de l'ossificació dels colls [...]