151.
dir 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] decir. Dir la veritat, decir la verdad. 6 [un fet] decir, contar. No em va dir com li va anar el casament, no me dijo cómo le fue la boda. 7 [una ordre] decir. T'he dit que callis!, ¡he dicho que te calles!8 [una opinió, un judici] decir, opinar, pensar. Ell deia que era millor esperar, él decía que era [...]
|
152.
desitjar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
'una cosa), desitjar-la intensament. Benaurats els qui tenen fam i set de justícia. anhelar, desitjar vivament. sedegar, íd. delejar delerar delir-se(per una cosa). Es delia per ballar amb aquella noia. delirar per(hiperb.). Delirar per una dona. gruar, desitjar vivament una cosa que es fa esperar [...]
|
153.
agua
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
'aigua que no corre ni de gat que no miola. 74 echar agua al vino fig aigualir, descafeïnar. 75 echar agua en el mar fig tirar aigua a mar. 76 echar el agua batejar. 77 echarse al agua fig [arriesgarse] tirar-s'hi de cap. 78 es agua sucia [café] és aigüeroles. 79 esperar como agua de mayo esperar amb [...]
f [en singular se utiliza con los artículos el o un] 1 [líquido] aigua. Un chorro de agua, un doll d'aigua. Un agua muy clara, una aigua molt clara. 2 [lluvia] aigua, pluja. Hoy tendremos agua, avui tindrem aigua. 3 [vertiente] aiguavés m, vessant m. Tejado a dos aguas, teulada de dos aiguavessos. 4 [lágrimas] llàgrimes pl, plor m. 5 [orina] aigua, riu m fam. 6 mar [agujero] via d'aigua. 7 mar [flujo o reflujo] marea. 8 mar corrent m [marí], correntia. 9 pl [de un diamante] aigües. 10 pl [de una tela, madera, etc] aigües. 11 pl mar aigües. Aguas internacionales, aigües internacionals. 12 pl [estela] aigües. Seguir las aguas de un buque, seguir les aigües d'un vaixell. 13 agua abajo (o aguas abajo) aigua avall. 14 agua arriba (o aguas arriba) aigua amunt. 15 agua artesiana aigua artesiana. 16 agua bendita aigua beneita (o lustral). 17 agua blanda aigua blana. 18 agua cruda (o gorda, o dura) aigua dura (o crua). 19 agua de azahar (o de nafa) aiguanaf. 20 agua de borrajas (o cerrajas) fig foc d'encenalls. 21 agua de cal aigua de calç. 22 agua de Colonia aigua de Colònia. 23 agua de fregar aigua dels plats. 24 agua de lejía lleixiu. 25 agua delgada aigua blana. 26 agua de limón llimonada. 27 agua de lluvia (o llovediza) aigua de pluja. 28 agua de manantial aigua de font (o de pou). 29 agua de olor aigua d'olor, aigua de colònia. 30 agua de rosas aigua-ros, aigua de roses. 31 agua de socorro [bautizo] baptisme d'emergència. 32 agua dulce aigua dolça. 33 agua estancada aigua moixa (o morta). 34 agua fuerte [ácido nítrico] aiguafort. 35 agua mineral aigua mineral. 36 agua natural aigua natural (o de l'aixeta). 37 agua nieve aiguaneu. 38 agua oxigenada aigua oxigenada. 39 agua pasada no mueve molino fig d'aigua passada molí no en mou. 40 agua pesada aigua pesant. 41 agua potable aigua potable. 42 agua que no has de beber, déjala correr fig olla que no has de menjar, deixa-la cremar. 43 agua regia aigua règia. 44 agua sal aigua-sal, salmorra. 45 agua salobre aigua salabrosa. 46 aguas de creciente marea alta, flux, plenamar, plena, creixa. 47 aguas de menguante marea baixa, reflux, baixamar. 48 aguas jurisdiccionales aigües jurisdiccionals. 49 aguas llenas marea alta, mar plena, plenamar. 50 aguas madres [de la sal] aigües mares (o de cristal·lització). 51 aguas mayores les feines, de ventre, de cos. Hacer aguas mayores, fer les feines, fer de cos. 52 aguas menores orins, pixats, aigua. 53 aguas muertas [estancadas] aigua morta (o moixa). 54 aguas muertas [marea muerta] aigües mortes, marea morta (o de quadratura). 55 aguas sucias (o residuales) aigües fecals, aigües residuals, aigües negres. 56 aguas territoriales aigües territorials (o jurisdiccionals). 57 aguas vertientes [del tejado] aigua de pluja. 58 agua termal (o aguas termales) aigua termal. 59 ¡agua va! fig ep!, alerta!, compte! 60 agua viva [corriente] aigua viva (o corrent). 61 aguas vivas aigua viva (o corrent). 62 aguas vivas [marea viva] aigües vives, marea viva. 63 ahogarse en un vaso de agua negar-se (o ofegar-se) en poca aigua (o en un got d'aigua). 64 ¡al agua! a l'aigua! 65 bailar el agua a alguien fig i fam ballar l'aigua als ulls a algú. 66 bañarse en agua de rosas fig fregar-se les mans. 67 claro como el agua fig més clar que l'aigua. 68 como pez en el agua com un peix a l'aigua. 69 como quien se bebe un vaso de agua fam com aquell qui res, com bufar i fer ampolles. 70 cubrir aguas [edificio] cobrir, posar la teulada. 71 dar un agua [a la ropa] fer una ensabonada [lleugera]. 72 dar un agua [con lavadora] fer una passada. 73 del agua mansa me libre Dios, que de la brava me guardaré yo no et fiïs d'aigua que no corre ni de gat que no miola. 74 echar agua al vino fig aigualir, descafeïnar. 75 echar agua en el mar fig tirar aigua a mar. 76 echar el agua batejar. 77 echarse al agua fig [arriesgarse] tirar-s'hi de cap. 78 es agua sucia [café] és aigüeroles. 79 esperar como agua de mayo esperar amb candeletes. 80 estar con el agua al cuello fig estar amb l'aigua fins al coll. 81 estar hecho un agua [sudado] estar xop [de suor]. 82 esto es agua pasada fig això ja està dat i beneït. 83 hacer agua mar [una embarcación] fer aigües. 84 hacer aguas mayores fer de cos, anar de ventre. 85 hacer aguas menores orinar, pixar, fer un riu fam. 86 hacérsele a uno la boca agua fer venir a algú aigua a la boca. 87 irse al agua fig [fracasar] anar-se'n al cel, naufragar, sortir femella, tornar-se aiguapoll. 88 llevar el agua a su molino fig portar (o fer anar) l'aigua al seu molí. 89 meterse en agua [el tiempo] emplujar-se, aigualir-se. 90 nadar (o estar) entre dos aguas fig nedar entre dues aigües. 91 no (o nunca) se puede decir de esta (o este fam) agua no beberé no es pot dir mai d'aquesta aigua no en beuré. 92 parecerse como dos gotas de agua semblar (o ésser, o ésser com, o assemblar-se com) dues gotes d'aigua. 93 romper aguas [una parturienta] trencar aigües. 94 sacar agua de las piedras fig i fam de les pedres treure'n pans. 95 sin decir agua va fam sense avisar. 96 sin decir agua va fam [repentinamente] en un dir Jesús, en un tancar i obrir d'ulls. 97 tan claro como el agua més clar que l'aigua. 98 tomar el agua (o las aguas) mar tancar la via d'aigua. 99 tomar las aguas [un enfermo] prendre les aigües. 100 venir como agua de mayo fam venir a bon punt. 101 volver las aguas por donde solían ir fig tornar al seu curs normal. ![]() |
154.
prosperar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(íd.) rutllar(íd.) L'afer rutlla. arrelar(fig.). En aquest país arrelen les supersticions. ésser una benedicció, prosperar, una cosa, més que hom no podia esperar. anar llunyo fer carrera, dit d'una persona. Aquest minyó anirà lluny. El noi ha fet carrera. alçar el cap(fig.) pondre-li totes(a algú). Ets un [...]
|
155.
Simbols. Escriptura
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
milions d'euros
En les unitats de mesura només s'utilitza el símbol si va precedit d'una xifra. En cas contrari, no
s'utilitza l'abreviació, sinó la paraula sencera.
2 h 30 min
* vam esperar molts min vam esperar molts minuts
* vint-i-cinc min 25 min
25 minuts
vint-i-cinc minuts
El símbol i [...]
|
156.
Presentació
[PDF, 175 kB]
Font
Criteris de traducció de noms, denominacions i topònims
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Generalitat i de tots els organismes que en depenen, de la mateixa
manera que ho són els de l'ús de Majúscules i minúscules i de les Abreviacions que
els precedeixen. Cal esperar, a més, que contribueixin a donar resposta a les neces6
sitats reals dels usuaris i a perfeccionar la qualitat dels textos formals [...]
|
157.
Documentació jurídica. Presentació
[PDF, 734 kB]
Font
Documentació jurídica i administrativa
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
ara que disposem del Certificat de coneixements de llen- guatge jurídic (J) de la Direcció General de Política Lingüística i que Llengua i Admi- nistració i algun número de Llengua i Ús estan exhaurits. Cal esperar que aquest nou número de la col·lecció Criteris Lingüístics sigui útil per a totes les [...]
|
158.
Introducció
[PDF, 734 kB]
Font
Documentació jurídica i administrativa
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
ara que disposem del Certificat de coneixements de llen- guatge jurídic (J) de la Direcció General de Política Lingüística i que Llengua i Admi- nistració i algun número de Llengua i Ús estan exhaurits. Cal esperar que aquest nou número de la col·lecció Criteris Lingüístics sigui útil per a totes les [...]
|
159.
Documentació jurídica. La interlocutòria. Exemple
[PDF, 734 kB]
Font
Documentació jurídica i administrativa
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
'import del deute que hi havia. 2. Un cop transcorregut el termini de quinze dies sense que hagués consignat o fian- çat l'import del deute que hi havia, es decidí mantenir la qualificació d'insolvència definitiva i s'ordenà esperar el transcurs del termini a què fa referència l'article 10 de la Llei de [...]
|