Les formes binocles i prismàtics es fan servir per designar l'aparell òptic format per un parell d'ulleres graduables, una per a cada ull, muntades sobre un mateix suport. Aquest aparell s'utilitza per mirar objectes llunyans. Per exemple:
En Pol sempre duia els binocles/prismàtics per observar [...]
cercatendències
Per designar la persona física o jurídica que, per encàrrec d'una empresa o una firma comercial, s'ocupa d'identificar, observar i investigar a peu de carrer les tendències socials en els hàbits de consum, la denominació adequada en català és cercatendències. Per exemple:
Si voleu [...]
monitoratge. Per exemple:
Després de l'operació, encara va estar monitorat unes hores.
S'han instal·lat un conjunt d'equips que permetran el monitoratge de diversos pacients.
Aquests termes s'utilitzen en diversos àmbits d'especialitat. El verb monitorar, en aquests casos, té el significat d''observar [...]
Els compostos reduplicatius, que són aquells en què es repeteix un mot o un patró rítmic, s'escriuen amb guionet. Per exemple:
baliga-balaga, barrija-barreja, bitllo-bitllo, gori-gori, leri-leri, pengim-penjam, pica-pica, poti-poti, xano-xano, zig-zag...
Convé observar que un bon nombre de [...]
la inauguració.
Cal observar que quan la dislocació és cap a la dreta, sempre es marca gràficament amb una coma; en canvi, quan és a l'esquerra l'element desplaçat no se sol separar gràficament de la resta de l'oració amb una coma.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis [...]
poden observar altres pràctiques de puntuació: alguns mitjans de comunicació, editorials o autors utilitzen el signe d'interrogació i d'admiració també al principi de les oracions quan la lectura pot resultar confusa (per la complexitat sintàctica o la llargada de l'oració); i d'altres utilitzen els [...]
, observar, obtenir, obtús
acceptar, adoptar, baptisme, captar, captiu, escriptor, recepta, reptar, repte
dissabte, dubte, hebdomadari, sobte, subtil
Consulteu el diccionari per a més dubtes sobre les grafies p i b.
[...]
documental es van enregistrar al nostre barri.
I també es fa servir en el sentit de 'detectar una cosa, observar'. Per exemple:
Durant el mes d'agost s'han enregistrat més casos de robatori.
[...]
(Sol·licito: Que es dicti resolució per revocar...). Si se li vol donar un tractament, cal tenir en compte que el tractament habitual del receptor en la redacció administrativa catalana és el de vós (Sol·licito: Que dicteu resolució per revocar...). Com es pot observar, després de Sol·licito:, cal introduir [...]
Fitxa
5956/3Darrera versió: 14.02.2020
Títol
Criteris de redacció del recurs
Resposta
Definició
Document per mitjà del qual la persona interessada demana a l'Administració que anul·li o modifiqui una resolució o un acte administratiu, perquè el considera perjudicial per als seus drets.
La Llei 4/1999, de 13 de gener, de modificació de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, preveu dos tipus de recurs: el d'alçada i el de reposició. El recurs d'alçada és procedent per recórrer contra les resolucions i els actes que no exhaureixen la via administrativa i es pot interposar davant l'òrgan que els va dictar o davant l'òrgan competent per resoldre el recurs, que és el superior jeràrquic. Contra les resolucions i els actes que exhaureixen la via administrativa es pot interposar, potestativament, un recurs de reposició davant l'òrgan que els va dictar o, directament, un recurs contenciós administratiu.
Criteris generals de redacció
La claredat, el rigor i la concisió són principis bàsics de la redacció administrativa. Aquests principis es concreten tant en l'estructuració lògica i en blocs homogenis de la informació com en la redacció acurada de la informació que s'expressa. La documentació administrativa parteix gairebé sempre d'estructures prefixades i deixa poc espai a la creativitat.
L'aspecte formal dels textos és fonamental per a la comunicació. El recurs segueix una estructura força constant pel que fa als elements que l'integren i a la seva disposició. D'acord amb la Llei 30/1992, els diferents blocs de la informació bàsica d'aquest document són els següents:
dades personals
acte objecte de recurs
raó de la impugnació
sol·licitud
lloc i data
signatura
destinació
En la redacció cal mantenir un to formal i adequat a la situació comunicativa.
Pel que fa als tractaments, es recomana que s'utilitzi la primera persona del singular per a qui escriu (formulo recurs, sol·licito), que respon a un estil més directe de la redacció administrativa i identifica clarament el redactor.
No és necessari identificar amb cap tractament personal el receptor (Sol·licito: Que es dicti resolució per revocar...). Si se li vol donar un tractament, cal tenir en compte que el tractament habitual del receptor en la redacció administrativa catalana és el de vós (Sol·licito: Que dicteu resolució per revocar...). Com es pot observar, després de Sol·licito:, cal introduir la frase amb la conjunció Que si el verb és conjugat.
Estructura i continguts
El contingut i les característiques de cada una de les parts del recurs són els següents:
1. Dades personals
En aquest apartat han d'aparèixer les dades següents de la persona que interposa el recurs, també anomenada recurrent: el nom i els cognoms i el domicili o la identificació del lloc i del mitjà que es prefereixin per a les notificacions. A més d'aquesta informació bàsica, aquest apartat recull les dades opcionals que es considerin pertinents, com ara el número de document nacional d'identitat i el telèfon.
2. Formulació del recurs
Aquest apartat identifica l'acte objecte de recurs. Aquesta identificació especifica qui va dictar la resolució, en quina data, sobre quin expedient i la data de la notificació. Habitualment també inclou la referència de l'article que regula el recurs.
3. Al·legacions
En aquest punt s'exposen els fonaments de dret i els motius en què es basa la interposició del recurs. També s'hi fan constar els documents que s'adjunten. Pel que fa a la redacció, convé que sigui clara i succinta i cal presentar en paràgrafs separats cada al·legació.
4. Sol·licitud
En aquest apartat cal indicar la petició concreta, és a dir, si es demana la revocació de la resolució objecte de recurs o si es demana que es modifiqui en un sentit determinat. Cal que la redacció sigui clara i senzilla.
Aquest apartat també pot incloure remissions a les al·legacions a fi d'evitar repeticions. S'introdueix per mitjà de les formes Sol·licito: o Sol·licitud:.
5. Datació
La datació inclou l'expressió del lloc i la data. Pot anar abans o després de la signatura.
6. Signatura
Atès que el nom i els cognoms de qui presenta el recurs ja figuren a l'encapçalament del document, només cal signar i prou. La Llei 30/1992 només indica que cal fer constar al recurs la identificació personal del recurrent o la recurrent. La forma més habitual de fer-la-hi constar és per mitjà de la signatura.
7. Destinació
El recurs s'adreça a l'òrgan, al centre o a la unitat administrativa competent.
Disseny gràfic
Els diferents elements que configuren la imatge gràfica d'aquest document (usos de la negreta, cursiva, caixa alta o majúscules, marges, interlineats, etc.) presenten variacions. Cal tenir en compte que el redacta una persona particular i que la tria d'aquests elements també queda condicionada pels mitjans de què disposa, excepte en el cas que l'Administració faciliti un imprès unificat per a la interposició de recursos. El que és bàsic, però, és presentar els diferents blocs d'informació separats i ben identificats amb el títol corresponent.
Document per mitjà del qual la persona interessada demana a l'Administració que anul·li o modifiqui una resolució o un acte administratiu, perquè el considera perjudicial per als seus drets.
La Llei 4/1999, de 13 de gener, de modificació de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, preveu dos tipus de recurs: el d'alçada i el de reposició. El recurs d'alçada és procedent per recórrer contra les resolucions i els actes que no exhaureixen la via administrativa i es pot interposar davant l'òrgan que els va dictar o davant l'òrgan competent per resoldre el recurs, que és el superior jeràrquic. Contra les resolucions i els actes que exhaureixen la via administrativa es pot interposar, potestativament, un recurs de reposició davant l'òrgan que els va dictar o, directament, un recurs contenciós administratiu.
Criteris generals de redacció
La claredat, el rigor i la concisió són principis bàsics de la redacció administrativa. Aquests principis es concreten tant en l'estructuració lògica i en blocs homogenis de la informació com en la redacció acurada de la informació que s'expressa. La documentació administrativa parteix gairebé sempre d'estructures prefixades i deixa poc espai a la creativitat.
L'aspecte formal dels textos és fonamental per a la comunicació. El recurs segueix una estructura força constant pel que fa als elements que l'integren i a la seva disposició. D'acord amb la Llei 30/1992, els diferents blocs de la informació bàsica d'aquest document són els següents:
dades personals
acte objecte de recurs
raó de la impugnació
sol·licitud
lloc i data
signatura
destinació
En la redacció cal mantenir un to formal i adequat a la situació comunicativa.
Pel que fa als tractaments, es recomana que s'utilitzi la primera persona del singular per a qui escriu (formulo recurs, sol·licito), que respon a un estil més directe de la redacció administrativa i identifica clarament el redactor.
No és necessari identificar amb cap tractament personal el receptor (Sol·licito: Que es dicti resolució per revocar...). Si se li vol donar un tractament, cal tenir en compte que el tractament habitual del receptor en la redacció administrativa catalana és el de vós (Sol·licito: Que dicteu resolució per revocar...). Com es pot observar, després de Sol·licito:, cal introduir la frase amb la conjunció Que si el verb és conjugat.
Estructura i continguts
El contingut i les característiques de cada una de les parts del recurs són els següents:
1. Dades personals
En aquest apartat han d'aparèixer les dades següents de la persona que interposa el recurs, també anomenada recurrent: el nom i els cognoms i el domicili o la identificació del lloc i del mitjà que es prefereixin per a les notificacions. A més d'aquesta informació bàsica, aquest apartat recull les dades opcionals que es considerin pertinents, com ara el número de document nacional d'identitat i el telèfon.
2. Formulació del recurs
Aquest apartat identifica l'acte objecte de recurs. Aquesta identificació especifica qui va dictar la resolució, en quina data, sobre quin expedient i la data de la notificació. Habitualment també inclou la referència de l'article que regula el recurs.
3. Al·legacions
En aquest punt s'exposen els fonaments de dret i els motius en què es basa la interposició del recurs. També s'hi fan constar els documents que s'adjunten. Pel que fa a la redacció, convé que sigui clara i succinta i cal presentar en paràgrafs separats cada al·legació.
4. Sol·licitud
En aquest apartat cal indicar la petició concreta, és a dir, si es demana la revocació de la resolució objecte de recurs o si es demana que es modifiqui en un sentit determinat. Cal que la redacció sigui clara i senzilla.
Aquest apartat també pot incloure remissions a les al·legacions a fi d'evitar repeticions. S'introdueix per mitjà de les formes Sol·licito: o Sol·licitud:.
5. Datació
La datació inclou l'expressió del lloc i la data. Pot anar abans o després de la signatura.
6. Signatura
Atès que el nom i els cognoms de qui presenta el recurs ja figuren a l'encapçalament del document, només cal signar i prou. La Llei 30/1992 només indica que cal fer constar al recurs la identificació personal del recurrent o la recurrent. La forma més habitual de fer-la-hi constar és per mitjà de la signatura.
7. Destinació
El recurs s'adreça a l'òrgan, al centre o a la unitat administrativa competent.
Disseny gràfic
Els diferents elements que configuren la imatge gràfica d'aquest document (usos de la negreta, cursiva, caixa alta o majúscules, marges, interlineats, etc.) presenten variacions. Cal tenir en compte que el redacta una persona particular i que la tria d'aquests elements també queda condicionada pels mitjans de què disposa, excepte en el cas que l'Administració faciliti un imprès unificat per a la interposició de recursos. El que és bàsic, però, és presentar els diferents blocs d'informació separats i ben identificats amb el títol corresponent.