FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, que es col·loca dins la llançadora. En adob., barrot de punta arrodonida fixat a l'interior del bombo que, juntament amb altres, serveix per a moure les pells, aixecant-les i deixant-les caure. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Canó de les pipes de fumar. Canonet d'ambre, canya, fusta, etc., en un dels extrems del qual s'endolla la punta del cigar o de la cigarreta per a fumar-los sense que toquin als llavis. Peça que s'adapta a l'extrem del bec del bufador de soldar o de tallar, on es forma la flama. Peça [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fragment de certs minerals greixosos i suaus al tacte, que s'empra per a dibuixar i escriure. Estri per a dibuixar i escriure a mà, constituït per una mina inclosa en una barreta cilíndrica o prismàtica de fusta, el cap de la qual es talla en punta a fi de deixar descoberta la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les ranunculàcies, de fulles compostes, de folíols ovats i lobats, i flors grosses de color blau amb cinc sèpals petaloides estesos i cinc pètals prolongats en una cucurulla o corn nectarífer de punta torçada o ganxuda, pròpia dels [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Buit en el tall d'un instrument. Un ganivet ple d'osques. Incisió feta a l'alça d'una arma de foc, en funció de la distància, per la qual ha de passar la visual en apuntar. Regata en la punta del fus per a enganxar-hi el fil. Tall que es fa en un bastó, en una barra de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cos prim i rígid acabat en punta. Les pues d'una pinta, d'un pinte. Fus de les màquines de filatura. Marc llargarut del teler amb una munió de planxetes d'acer per entre les quals passen els fils d'ordit. passar la pua Introduir els fils d'ordit en els clars que hi ha entre les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ormeig de pesca que consisteix en un cordill amb dues varetes en creu amb quatre hams, un a cada punta de les varetes, i un plom en l'extrem inferior. Salt o tombarella que fa un volantiner. Herba de la família de les ceratofil·làcies, aquàtica, de fulles [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'una pota que, encastada a la paret, serveix de suport d'un baixant. gafa de canal Suport en forma de mitja lluna proveït d'una pota que s'encasta a la paret i serveix per a subjectar una canal. gafa de pala i punta Clau proveït d'una pala amb forats que serveix per a fixar a l'obra peces [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
baix, sovint arbustiva en conreu, amb les rametes disposades en el pla vertical, verdes per tots dos costats, sense olor, i amb les esquames del gàlbul gruixudes, amb un apèndix ganxut a la punta, originària de l'Àsia oriental, sovint cultivada als jardins i parcs (Platycladus [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
vermell a l'estiu i negrós a l'hivern, que fa les migracions més llargues entre tots els ocells (Sterna paradisea). xatrac becllarg Ocell de la família dels làrids, d'uns 41 centímetres de llargada, de bec negre amb la punta groga (Sterna sandvicencis). xatrac bengalí Ocell [...]
