Resultats de la cerca frase exacta: 24

Diccionari de la llengua catalana
11. esplanar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer pla (un terreny) llevant-ne les desigualtats. Allisar (una candela), amb l'esplana o un altre instrument. [...]
12. moló
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Maneta per a treballar la tinta litogràfica, moldre pintura, etc. Instrument que serveix per a allisar i polir els cristalls. [...]
13. taloja
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument emprat pels paletes i pels guixaires per a igualar i allisar l'argamassa i el guix amb què han arrebossat o enguixat una paret, un mur. [...]
14. vaporatge
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Operació que consisteix a sotmetre un material tèxtil a l'acció del vapor d'aigua amb la finalitat d'humitejar-lo, esponjar-lo, fixar-hi colorants, provocar-hi reaccions, allisar els teixits sense donar-los lluentor, facilitar l'encongiment natural, etc. [...]
15. raspa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eina semblant a una llima, de dents piramidals o còniques especialment sortints, que serveix per a rebaixar o allisar fusta, os, banya i altres cossos durs no metàl·lics. Arròs del qual no es pot llevar la pellofa. Minyona de servei. [...]
16. planxament
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Operació d'acabament que té per objecte allisar les peces de vestir de teixit o de gènere de punt fent desaparèixer les arrugues. Operació d'acabat a la qual són sotmeses les pells o els cuirs per tal de conferir-los llisor i brillantor. [...]
17. rasqueta
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eina emprada per a netejar la fusta, rascar la pintura vella, etc., que consisteix en una planxa triangular de ferro o d'acer, amb tall als caires i proveïda de mànec. Eina de picapedrer emprada per a allisar la pedra de construcció. Estríjol. [...]
18. bufa 2
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
funda d'un pinzell, serveix per a allisar, uniformar i unir pinzellades i matisos de la pintura a l'oli quan encara és tendra. bufa de bou [o bufa de jai, o bufa de jaia, o bufa de monja] Pet de llop. bufa del dimoni Bolet dels gèneres Lycoperdon, Scleroderma i afins, del grup dels [...]
19. llima 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eina que consisteix en una barra d'acer endurit al tremp, de secció rectangular, triangular, rodona, etc., amb la superfície dentada o estriada, que s'usa per a desgastar i allisar els metalls i altres matèries dures. ésser una llima Menjar com una llima. Aire molt fred [...]
20. ribot 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eina que consisteix en un bloc de fusta molt dura, amb un forat o encaix per a allotjar la fulla i la contrafulla, fixades amb un tascó, que serveix per a aplanar, aprimar, allisar i sobretot polir tota mena de fusta massissa, emprada principalment per fusters i ebenistes. Eina del baster [...]
Pàgines  2 / 3 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  Següent >>