61.
VHRR 2
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la Terra
escaneig sectorial, amb una cobertura de qualsevol punt del disc terrestre en la direcció N-S en 7.2 minuts.Informació tècnica del sensor a l'INSAT-1:- FOV (°): 20- Dallada: cobertura completa del disc terrestre cada 30 minuts- IFOV (mrad)[c]: 0.07682- Resolució espacial (m): 2750.0 (visió n [...]
|
62.
conreu
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. llauró, terra conradissa. llaurada, terra on hom està llaurant. Porta'ns el berenar a la llaurada. sembrat(->), terra sembrada. regadiuo terra de regadiu, terra que hom pot regar a voluntat (en oposició a terra de secà). Ant. Terra verge. Garriga [...]
|
63.
nas
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
per als negocis, tiene buen olfato para los negocios. 20 tenir-ne els nassos plens fig i fam estar hasta las narices (o la coronilla). 21 treure el nas (o treure el nas per un forat) [assistir un moment en algun lloc] dejarse caer. Ha tret el nas a la festa per veure'ns a tots, se ha dejado caer por [...]
|
64.
gusto
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [sentido, sabor] gust. La medicina tiene muy mal gusto, la medicina té molt mal gust. 2 gust. Este edificio está hecho con muy buen gusto, aquest edifici és fet amb molt bon gust. 3 [placer] gust. No podemos permitirnos ningún gusto, no podem permetre'ns cap gust. 4 [de una época o país] gust [...]
|
65.
gust
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [sabor] sabor, gusto. Aquest xarop té molt mal gust, este jarabe tiene muy mal sabor. 2 [plaer] gusto, ganas f pl. Menja amb un gust!, ¡come con un gusto!3 [cosa no indispensable] gusto, capricho. No podem permetre'ns cap gust, no podemos permitirnos ningún capricho. 4 [afecció] gusto, afición [...]
|
66.
escriure
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
; escriure damunt una cosa escrita. minutar, fer la minuta d'un escrit. esborrallar, escriure el que se'ns va ocorrent sobre un assumpte determinat. subscriureo sotaescriure, escriure a sota d'una cosa escrita. redactar protocol·litzar adscriure, escriure al costat. Una nota adscrita. inscriure, gravar [...]
|
67.
camp
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. saió, camp d'extensió variable, segons les contrades. llauró, camp de conreu, que hom llaura. llaurada, íd. Porta'ns el berenar a la llaurada. porca, cadascuna de les faixes de terra compreses entre rega i rega, en què es divideix un camp per a sembrar. conreu, terra conreada. On acaba la [...]
1 → pla, lliça. 2 En heràld. → fons. 3 Fig. esfera. Esfera d'influència, d'activitat. domini (fig.). S'usa generalment en pl. En els dominis de la ciència abstracta. terreny. En el terreny filosòfic tot és subjectiu. 4 → campament. 5 Peça de terra fora poblat destinada al conreu. quintà, quintana o coromina, camp de secà immediat a la masia. herbat, camps sense conrear ple d'herbes. noval, camp que es conrea per primera vegada. bòria, parcel·la no gaire gran de terreny de cultiu, situada a la falda d'un puig, a prop de poblat. terròs (fam.), el tros de terra que hom conrea, el terrer. L'amor al terrer (o al terròs). horta, camp de regadiu destinat al conreu de verdures. → hort. tros (fam.). Me'n vaig a treballar al tros. artiga (→), terra que ha estat recentment rompuda a fi de conrear-la. rostoll, camp després de la sega. La mainada corria pels rostolls. rostollar, camp de rostoll. rostollada, conjunt de camps de rostoll. sembrat o sembrada, camp sembrat. Corrien pels sembrats. sembradís (Alc.), camp que se sembra, però que encara no està sembrat. treballada, camp conreat, llaurat. sementer, cada part de camp que se sembra d'una planta determinada. guaret, camp llaurat que hom deixa sense sembrar durant un o més anys. brullol, camp sembrat, amb plantes molt petites encara. quadró, camp quadrat. bancal, erol, capçada, taulat (≠ teulat) o marjada, camp o part d'un camp conreat, plantat de llegums, etc. feixa, camp llargarut. feixó o feixola, feixa petita. saió, camp d'extensió variable, segons les contrades. llauró, camp de conreu, que hom llaura. llaurada, íd. Porta'ns el berenar a la llaurada. porca, cadascuna de les faixes de terra compreses entre rega i rega, en què es divideix un camp per a sembrar. conreu, terra conreada. On acaba la garriga i comença el conreu. terra campa, terreny destinat al conreu de cereals. 6 Un camp és designat sovint amb un nom al·lusiu a la classe de conreu que s'hi fa: bladar, camp de blat. dacsar, blatdemorar o blatdemorera (de blat de moro). maduixar, maduixerar o fraular (de maduixeres) ordiar (d'ordi) fenassar (de fenassos) segolar (de sègol) patatar o trumferar (de patates) cogombrar (de cogombres) cebar o ceballar (de cebes) carxofar (de carxofes o escarxofes) bledar (de bledes) colar (de cols) fajolar (de fajol) carbassar (de carbasses) canemar o canemera (de cànem) timoneda o farigolar (de farigola) mongetar o fesolar (de mongetes) Ant. Garriga. Ermot. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
68.
Introducció
[PDF, 853 kB]
Font
Majúscules i minúscules
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
lingüistes. Fabra, a la Gramàtica catalana de 1956, quan parla del grup nominal diu: «La llengua no posseeix un nom distint per a cadascun dels éssers o coses que se'ns escaigui designar en comunicar els nostres pensaments a altri per mitjà de la paraula. [?] Tots els individus pertanyents a una mateixa [...]
|