FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Clavar (algú) en un pal, especialment introduït per l'anus. En alguns països empalaven els condemnats a mort. Ordenar (dos o més escuts heràldics) mitjançant l'empalament. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cop donat amb la mà oberta. Donar una manotada, clavar una manotada, rebre una manotada, pegar una manotada. Em sentia amb forces per a tombar-lo d'una manotada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Clavar o posar (un anunci, un cartell, etc.), sobre una paret, un tauler, etc. Adjuntar (un afix) a un radical o a un mot. Afixar el sufix -esa al radical de l'adjectiu pobre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Clavar o fixar per mitjà de perns. Una peça que entra dins una altra, quedar travada, sense moviment. La corriola s'ha empernat i no podem treure aigua. Obstinar-se. S'ha empernat a sortir avui. S'empernà de veure les coses a través del seu prisma. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Valer-se de la plomada en alçar (una paret), en clavar (un pal) a terra, etc., per tal d'assegurar-ne la verticalitat. Aquests pals s'han d'aplomar. En una nau, posar (les quadernes, l'arbre o qualsevol peça), a plom. Caure a plom. La construcció es va aplomar per l'empenta de l [...]