A partir del sufix -enni, que vol dir 'any', es poden formar mots que designen períodes de temps, com ara bienni ('dos anys'), trienni ('tres anys'), decenni ('deu anys'), quarantenni ('quaranta anys'), cinquantenni ('cinquanta anys'), centenni ('cent anys'), mil·lenni ('mil anys'), etc.
Cal [...]
majoria de verbs que tenen la marca -s en la segona persona de l'imperatiu presenten una forma velar en la segona i cinquena persona d'aquest temps. Per exemple, dir (digues, digueu), poder (pugues, pugueu), tenir (tingues, tingueu).
El verb voler té formes velaritzades en l'imperatiu (vulgueu), el [...]
El quantificador bastant presenta flexió tant pel que fa al gènere com pel que fa al nombre: bastant, bastanta, bastants, bastantes. Per exemple:
Fa bastant de tempsque viuen a Cadaqués.
Hi ha bastanta roba per plegar.
Bastants amics seus vindran a la festa.
En aquesta sala hi caben bastantes [...]
En els registres informals, alguns prefixos com super-, hiper-, mega- o ultra-, que se solen utilitzar amb intenció hiperbòlica, poden modificar locucions com a prop, d'hora, de pressa, etc.
Tot i que els mots construïts amb prefixos generalment s'escriuen aglutinats, en aquests casos, el prefix [...]
La paraula annex, i no annexe, té aquesta forma tant si es tracta d'un nom com d'un adjectiu. Per exemple:
Trobareu les despeses detallades en l'annex. (i no en l'annexe)
El pis annex feia tempsque era buit. (i no pis annexe)
El plural del substantiu annex és annexos. Així, cal dir, per [...]
En català, els mots compostos que són manlleus adaptats s'escriuen amb els components aglutinats i sense guionet. Per exemple:
aiguagim, cameràman, ciclocròs, discjòquei, troleibús, vademècum...
Pel que fa als compostos que són manlleus no adaptats, es poden dividir en tres grups:
En [...]
En català hi ha diversos sufixos que s'utilitzen per a la formació d'adjectius que indiquen relació o pertinença a un personatge conegut o a la seva obra. El que té un ús més freqüent és -ià, -iana. Per exemple:
balmesià, balmesiana (de Balmes)
dalinià, daliniana (de Dalí)
maragallià [...]
Els compostos en què l'element de l'esquerra duu accent gràfic s'escriuen amb guionet. Per exemple:
camí-raler, mà-llarg, pèl-blanc; ciència-ficció, cotó-en-pèl; més-dient, el més-enllà, al després-dinar, un no-sé-què; dellà-ahir, despús-demà, enllà-ahir; déu-n'hi-do (i déu-n'hi-doret)...
En [...]
Els mots derivats formats per un prefix que acaba en r, com ara cor-, hiper-,
ir-, inter-, super-,
ciber-, etc., s'escriuen amb rr si la primera lletra del mot al qual s'adjunten comença en r-.
Aquesta coincidència es dona en paraules com ara: corredemptor, corregència, hiperrealisme [...]
A partir dels verbs lliurar i entregar, es poden formar per derivació els adjectius lliurable i entregable, per mitjà de l'adjunció del sufix -ble, que indica que es pot fer l'acció que designa el verb. Aquests adjectius, doncs, estan ben formats i es poden fer servir amb el significat 'que es pot [...]