Sovint es fa un ús abusiu del verb celebrar. És un ús adequat en el sentit d''acomplir segons un ritual, solemnement, una reunió, un acte o un conjunt d'actes, una cerimònia'. Així doncs, es pot dir:
Els funerals se celebraran a la catedral.
Ahir es va celebrar l'acte d'obertura del Parlament [...]
consonant final del verb, la modificació de la forma del pronom feble o l'addició d'una vocal de suport al verb. Per exemple:
Vull di-us-el (en lloc de dir-vos-el).
Va, aturem's-hi ara (en lloc de aturem-nos-hi).
Jo crec que sí que ens e sent (en lloc de ens sent).
Un cas de combinació de dos pronoms que [...]
La segona persona del singular de l'imperatiu del verb convenir és convén.
La segona persona del plural de l'imperatiu del verb convenir és conveniu.
Ara bé, cal tenir en compte que en contextos negatius es fa servir la forma corresponent del present de subjuntiu i no la d'imperatiu. Per exemple [...]
La primera i segona persones de plural de l'imperatiu del verb estar són estiguem i estigueu. En canvi, les formes estem i esteu corresponen al present d'indicatiu. Per exemple:
Estiguem atents! (i no Estem atents!)
Estigueu quiets! (i no Esteu quiets!)
[...]
La segona persona del singular de l'imperatiu del verb intervenir és intervén. En els parlars valencians, també hi ha la forma intervín.
La segona persona del plural de l'imperatiu del verb intervenir és interveniu.
Ara bé, cal tenir en compte que en contextos negatius es fa servir la forma [...]
La segona persona del singular de l'imperatiu del verb prevenir és prevén. En els parlars valencians, també hi ha la forma prevín.
La segona persona del plural de l'imperatiu del verb prevenir és preveniu.
Ara bé, cal tenir en compte que en contextos negatius es fa servir la forma corresponent [...]
El verb concebre és de la segona conjugació i no pas de la tercera. Per tant, en la primera i la segona persona del plural del present d'indicatiu i el present de subjuntiu d'aquest verb, l'última vocal que hi apareix és la e, i no la i (concebem i no concebim, etc.).
Present d'indicatiu [...]
La segona persona del singular de l'imperatiu del verb veure és veges, i la segona persona del plural és vegeu o veieu.
El verb veure també té la variant ves, que correspon a la segona persona del singular. Aquesta forma s'ha gramaticalitzat sobretot en usos expressius i com a interjecció. Per [...]
El verb escollir es pot conjugar indistintament com servir, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com collir, és a dir, sense aquest increment:
Present d [...]
La segona persona del singular de l'imperatiu del verb contenir és contén o contingues. En els parlars baleàrics també hi ha la forma conté, i en els valencians la forma contín.
La segona persona del plural de l'imperatiu del verb contenir és conteniu o contingueu.
[...]
