FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar en complet desordre o en desconcert (un conjunt de coses o de persones). La mort del pare desgavellà la família. Caure en un complet desordre o en desconcert. Un poble no es desgavella si tothom està unit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer esdevenir parent per matrimoni. El pare el volia emparentar amb els Roca de Figueres. Esdevenir parent per matrimoni. Hauries de pensar bé amb qui t'emparentes! estar emparentat Tenir parentiu. Està emparentat amb les millors famílies del poble. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dignitat, càrrec, de patriarca. Jurisdicció d'un patriarca. Forma d'organització social que dona la màxima autoritat social i política al pare. Forma d'organització social i política que dona el màxim poder als homes en detriment de les dones. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arribar caminant, corrent, etc., (a un lloc). Aquest fet pot atènyer a les orelles del meu pare. Abastar, haver. Va atènyer un gran heretatge. Aconseguir 4. En aquest món no es pot atènyer un goig complit. Corregué per atènyer el millor lloc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acreditar de bo. Aquesta acció l'abona. Un altre vindrà que m'abonarà. Els votants abonen la seva gestió. Sortir fiador (d'algú), respondre'n. Faci el que faci, son pare l'abona. Donar com a cert. Els fets abonen la teva suposició. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Viure de nou, tornar a la vida. Jesús feu reviure Llàtzer. En ell semblava reviure el seu pare. Renovar-se. Fer reviure les arts, les ciències. Finalment revivien les esperances de retrobar-se. Tornar a la seva vivacitat primera. Fer reviure un mot caigut en desús. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Afirmar, prometre, apel·lant a Déu, a una cosa jutjada sagrada, a una sanció superior, com a testimoni de la veritat de l'afirmació, de la sinceritat de la prometença. Ho juro per Déu, per tots els sants, per la memòria del meu pare, per la salut dels meus fills [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Centèsima part d'una unitat monetària. Això val 50 cèntims d'euro. Moneda d'un cèntim. fer cinc cèntims d'una cosa Explicar-la breument a algú. ni cinc cèntims Absolutament cap diner. El meu pare no em va deixar ni cinc cèntims. Diners. No duc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Poder, facultat, que es té sobre alguna cosa o persona. Qui t'ha donat potestat de disposar-ne? pàtria potestat Dret que el ciutadà romà tenia sobre els seus fills. pàtria potestat Potestat del pare i de la mare. potestat del pare i de la mare Règim jurídic que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, ésser absent pel fet d'haver-se mort. El dia que el pare falti hauràs d'encarregar-te de la botiga. trobar a faltar algú o alguna cosa Adonar-se que no és allà on hauria d'ésser, sentir-ne la llunyania, la pèrdua, la desaparició. Quan te'n vagis [...]
