Resultats de la cerca bàsica: 145.482
|
101.
'amb cursiva' o 'en cursiva'? / 'amb negreta' o 'en negreta'?
Font
Fitxes de l'Optimot
Per indicar que en un text es fa servir la lletra cursiva, rodona o negreta, s'usa la preposició en davant del nom del tipus de lletra. Per exemple:
Els títols de llibres van en cursiva (i no amb cursiva).
S'escriuen en rodona els noms de marques registrades (i no amb rodona).
Les entrades dels [...]
|
|
102.
'amb majúscula' o 'en majúscula'? / 'amb minúscula' o 'en minúscula'?
Font
Fitxes de l'Optimot
Amb els noms majúscula i minúscula es pot fer servir tant la preposició amb com la preposició en. Per exemple:
Els noms propis s'escriuen amb/en majúscula.
Els noms de càrrecs van amb/en minúscula.
Cal tenir en compte que l'ús d'una preposició o l'altra pot implicar diferents matisos (el mitjà o [...]
|
|
103.
transformació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de transformar o de transformar-se; l'efecte. En mat., aplicació bijectiva entre dos subconjunts d'un espai. transformació conforme En mat., transformació isogonal. En ling., procés que provoca un canvi en l'estructura d'un constituent. Relació entre oracions [...]
|
|
104.
amb
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressa relacions que denoten l'acompanyament, l'instrument, el mitjà. Era a l'hort amb en Pere. Anava amb el meu germà. S'ha tallat el dit amb el ganivet. Anar amb bicicleta. Comprar-ho amb els meus diners. Aconseguir una cosa amb precs, amb amenaces. Parlar amb [...]
|
|
105.
bé 3
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Exclamació usada per a indicar aprovació. —Què t'ha semblat l'actuació de l'Helena? —Bé, molt bé! Exclamació usada per a marcar un dubte en relació amb el que s'acaba de dir. Bé, bé! Ja veurem si podem fiar-nos de la [...]
|
|
106.
hi 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
preposició en o amb la preposició a, llevat que sigui un complement indirecte. Veig que penses sempre en ella; jo no hi penso mai. És un mal clima: no m'hi puc acostumar. Fent relació a un adjectiu o a un substantiu indeterminat terme predicatiu d'un verb altre que ésser, [...]
|
|
107.
referir 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Especialment qui en té l'encàrrec, fer saber de paraula o per escrit. La comissió va referir al ministre el resultat de les seves investigacions. Atribuir a una causa, a un motiu, a un origen. Atribuir (a una cosa) una relació de dependència, de subordinació, etc., amb [...]
|
|
108.
anticipació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
econòmics en relació amb la qual aquests prenen determinades decisions que sovint reforcen l'evolució dels esdeveniments en el sentit previst. [...]
|
|
109.
conveni
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acord entre dues o més parts, especialment acord de caràcter general que conté uns pactes en relació amb una matèria o una cosa determinada. Conveni internacional. Conveni judicial. conveni col·lectiu Acord escrit entre associacions professionals d'obrers i empresaris [...]
|
|
110.
basi-
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot base, que indica 'posició a la base de', 'prop de la base de', 'que forma la base de', i també relació amb el forat occipital, situació en aquest, que s'estén des d'aquest. Ex.: basibranquial, basicranial; basiesfenoide, basitemporal. [...]
|
