FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aspirar amb força l'aire pel nas. Ja pots ensumar: no sentiràs cap olor. Ensuma: no sents la flaire de la ginesta? Ensumar rapè. Sentir l'olor (d'alguna cosa), discernir amb l'olor. Els gossos lladren: ja han ensumat l'amo. Ja he ensumat que en tramen alguna. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
per a denotar que l'acció expressada pel verb és deguda a una persona indeterminada. Es va sentir un soroll estrany. Es van sentir uns crits esgarrifosos. És emprat per a denotar que l'acció expressada per un verb transitiu recau sobre la persona o la cosa designades pel subjecte [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
L'aigua corrent, les fulles agitades pel vent, etc., fer sentir una fressa suau. Parlar en veu molt baixa, especialment queixant-se. Obeir sense murmurar. Els alumnes començaren a murmurar. Dir en veu baixa. Li murmurava paraules dolces a cau d'orella. Enraonar dient mal d'algú. Hem d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Feixuc, que fa sentir el seu pes, especialment en sentit figurat. Un son pesat. Una feina pesada. Un temps pesat. Molest, enfadós, que un voldria treure's de sobre. És un home pesat. Fer-se algú pesat. ésser pesat com un plom Ésser molt pesat. Molt lent en els seus [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Viva satisfacció dels sentits o de l'ànim provocada per la possessió o per la idea de quelcom agradable i atractiu. Sentir un gran plaer. Això em dona un plaer. Un viatge de plaer. Allò que causa aquesta satisfacció. Els plaers del món. No ens negui el plaer de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'anticipar; l'efecte. Prolepsi . En mús., acord en què es fan sentir alguna nota o notes del següent. Ciència-ficció . Fenomen psíquic en virtut del qual el subjecte viu imaginativament el futur. Previsió optimista o pessimista dels agents [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Els pollets de la gallina i altres ocells, cridar. Parlar1 1 1. No et vull sentir piular en tot el dinar. no piular Callar 1 1. Tu no piulis i deixa que ho expliqui ell. no poder piular Poder a penes parlar per un impediment físic o no tenir dret a parlar donat allò de què es [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Saliva abundosa que cau de la boca, especialment dels infants i de certs malalts. caure-li la bava a algú Sentir una gran complaença veient o sentint alguna cosa. tenir mala bava Algú, ésser de témer per la seva malignitat. Bava treta, que mulla el mentó o penja de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Irritació que ens causa el desdeny que algú ens mostra, la preferència que mostra a un altre. Causar despit a algú. Sentir despit. Despit amorós. a despit de Sense fer cas de l'oposició de. A despit de la resposta seca que va rebre, hi va insistir. S'obstinava, a [...]