Per expressar la situació d'algú o alguna cosa en un lloc s'usa el verb ser. Ara bé, en el cas que es vulgui afegir, a la simple localització, un matís de duració o permanència, també es pot fer servir el verb estar. Per exemple:

Avui a la tarda serem a l'exposició.
Avui a la tarda serem a l'exposició fins que tanquin (simple descripció).
Avui a la tarda estarem a l'exposició fins que tanquin. (èmfasi en la duració).

Pel que fa a les localitzacions figurades, és a dir, que no expressen pròpiament un lloc físic, se sol fer servir el verb estar, tot i que davant d'una expressió lexicalitzada també és possible usar el verb ser. Per exemple:

Estem en un carreró sense sortida (o bé Som en un carreró sense sortida).
Aquesta decisió està en mans del jutge (o bé Aquesta decisió és en mans del jutge).

D'altra banda, cal tenir en compte que el verb estar també pot adoptar altres valors davant d'expressions de lloc, com ara:

• 'residir', 'viure' (generalment en la forma pronominal: estar-se): Aquest any en Jaume s'està a Palma
• 'formar part d'un organisme, treballar-hi': La Teresa està a l'empresa de la seva mare.
• 'consistir': La solució està en el repartiment de tasques.