Ple d'estels. Un cel estelat. Ornat amb un estel o amb més d'un. Bandera estelada. Bandera groga amb quatre faixes vermelles i un triangle a l'asta que té al mig una estrella de cinc puntes, símbol del moviment per la independència de Catalunya o dels Països Catalans [...]

Arma antiga que consisteix en una asta o pal que porta en un extrem un ferro petit i agut, més curta que la llança. Barra llarga de fusta i amb punta de ferro que s'usa per a picar els toros a les corregudes de bous. Coll de la baralla francesa que duu dibuixades fulles lanceolades [...]

Tija de ferro punxeguda en un dels caps en què s'enasta carn per rostir-la mentre se li imprimeix un moviment de rotació. Un pollastre a l'ast. Fer rodar l'ast. Pal amb un pollegó prop de l'extrem, que usen els llenyataires per a portar un feix a l'espatlla. Asta de la llança, [...]

Tira de seda, de mussolina, etc., que es porta al voltant del coll, llaçada o nuada a la part del davant. Una corbata de seda. Fer el nus de la corbata. corbata de llacet Corbatí 1 . Banda que forma llaçada, posada a l'extrem de l'asta d'una bandera, d'un estendard. En l'esport de [...]

Bandera petita com la que se sol posar al cim de l'asta de les llances, o a les mans d'una imatge del Crist ressuscitat o de sant Joan Baptista. Senyal giratori de fusta o de ferro, mena de penell, que es posa al cim dels campanars, de les xemeneies, etc., per a assenyalar la direcció del vent [...]

La forma estelada és un adjectiu que fa referència a alguna cosa ornada amb un estel o amb més d'un. Per exemple:  Onejava una bandera estelada al balcó. Aquest mot també pot funcionar com a nom per referir-se concretament a la bandera groga amb quatre faixes vermelles i un triangle a l'asta que [...]

Intentar encertar l'ensortilla amb l'asta, amb el cavall al galop. [...]

m 1 asador, broqueta f. 2 → asta  [...]

Part del traç d'una minúscula que sobresurt per dalt de l'ull mitjà. [...]