Optimot. Consultes lingŘÝstiques - Llengua catalana

deure1

1 v. tr.
Ússer deutor de (s'usa esp. en sentit moral). Us soc deutor d'una resposta. Li era deutor de molts favors.
quedar a deure, deure una part del deute original, desprÚs de pagar-ne una part.
endarreriar-se, restar en retard en els pagaments.
Ússer efecte
Ússer atribu´ble
grÓcies a... GrÓcies a la seva protecciˇ.

2 Haver de fer quelcom per necessitat fÝsica o l˛gica, per obligaciˇ moral, per forša de les circumstÓncies.
haver de. L'home ha de menjar per a viure. Els fills han d'obeir els seus pares.
caldre o caler. L'home cal que mengi per a viure.
Ússer necessari
Ússer just o Ússer de justÝcia
Ússer convenient

© Manuel Franquesa i EnciclopŔdia Catalana
EnciclopŔdia Catalana
Abreviacions