11.
ripoll
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta alta de la família de les gramínies, de tiges rígides i de vegades ramificades, fulles amplament linears i llargues i espícules molt petites amb arestes, en panícula laxa i fina, de branques verticil·lades, que creix als marges dels camins, als ermots i a les [...]
|
12.
traspic
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba anual de la família de les crucíferes, amb olor d'all, de tija erecta, fulles oblongues, enteres o sinuades, les superiors abraçadores, flors blanques disposades en raïms terminals i fruit en silícula grossa, el·líptica o arrodonida i amplament alada [...]
|
13.
taronger
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre perennifoli de la família de les rutàcies, un xic espinós, de tronc curt i capçada arrodonida, fulles coriàcies d'un verd intens, amplament el·líptiques i amb el pecíol alat, flors blanques aromàtiques, solitàries o en petits grups, i fruit en [...]
|
14.
miòpor
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbust o arbret del gènere Myoporum, de la família de les mioporàcies, de fulles amplament lanceolades, coriàcies, lluents i un xic suculentes, sembrades de glàndules translúcides, flors zigomorfes, tubuloses a la base, blanques i amb taques purpúries, i fruit en [...]
|
15.
salsifí
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta de la família de les compostes, erecta, de fulles amplament linears, eixamplades i abraçadores a la base i de capítols ligulats amb l'involucre format per una sola fila de bràctees, poc més llargues que les flors, que són vermelloses o violàcies, cultivada [...]
|
16.
tarongina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les labiades, aromàtica, de fulles amplament ovades i dentades i flors violàcies en verticil·lastres axil·lars laxos, que es fa en sòls humits, a les vorades de bosc i herbassars, emprada en medicina en forma de tisana o d'alcoholat (Melissa [...]
|
17.
campaneta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
blava Campànula de fulles estretes i de flors amplament campanulades blaves, freqüent sobretot a les vorades de bosc (Campanula persicifolia). campaneta blava Corniol. campaneta d'ortiga Campànula força robusta, híspida, de fulles ovades, fortament dentades, i flors [...]
|
18.
aranger
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'aranger, però més gros i no tan espinós, amb el pecíol foliar no tan amplament alat, que produeix les aranges grans o pomelos (Citrus maxima o C. grandis). [...]
aranger
|
19.
tapissot
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les papilionàcies, glaucescent i enfiladissa, de tija alada, fulles amb circell, en gran part simples, però les superiors pinnaticompostes amb els folíols ovats i el raquis amplament alat, flors grogues, en nombre d'una o dues sobre peduncles [...]
|
20.
lledoner
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbre caducifoli de la família de les ulmàcies, d'escorça grisenca, branques primes i flexibles, fulles amplament lanceolades, asimètriques a la base, serrades i aspres, flors unisexuals molt poc vistents i fruit drupaci, el lledó, cultivat i sovint subespontani (Celtis [...]
|