121.
reclusió
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de recloure o de recloure's; l'efecte. Condemnat a reclusió perpètua. [...]
|
122.
campar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Passar la vida. Campa com puguis. Treballar a ben campar. Té un campar mitgenc. A fora, sempre s'hi campa bé. La Laura es campa bé la vida fent el seu ofici. Campar-se-la, campar-se-les. campi qui pugui Salvi's, escapi's, qui pugui. Tenir cura (d'un ésser delicat) fins que es [...]
|
123.
esparpellar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer descloure les parpelles (a algú). Els primers rajos de sol l'esparpellaren. Descloure les parpelles. El pastor s'esparpellà a les quatre de la matinada. Els ulls s'esparpellen espessos de son. Revifar (un llum que s'apaga). Si no esparpelles la llàntia aviat s'apagarà. Les [...]
|
124.
adir-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Harmonitzar, anar bé l'un amb l'altre. Aquesta jaqueta no s'adiu amb el vestit; no s'hi adiu gens. Aquests dos colors no s'adiuen gens. [...]
|
125.
coronadís -issa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que convé o s'acostuma de tallar-li les branques, s'aplica a un arbre. [...]
|
126.
dolença
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de doldre's; l'efecte. Ell tingué una gran dolença d'aquella desgràcia. [...]
campar
|
127.
nacte -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fals, s'aplica a les monedes. Rebaixat, s'aplica a les mesures de capacitat. [...]
|
128.
pantagruèlic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Molt gran, s'aplica a la gana. Molt abundant, s'aplica a un àpat. [...]
|
129.
afuar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aprimar d'un cap. Allargar-se tendint a acabar en punta. Les flames s'afuen i s'esgrogueeixen. Incitar a envestir, abordar. Llançar-se impetuosament sobre algú o alguna cosa, en una direcció determinada. Els enemics s'afuen contra ell. Els bocs s'afuaren cap als herbatges. [...]
|
130.
ditionit
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anió de fórmula S2O4²-. ditionit de sodi Sal, de fórmula Na2S2O4, emprada com a reductor en tintoreria i en l'operació de blanqueig en la indústria tèxtil. [...]
|