Resultats de la cerca frase exacta: 143
|
141.
capellà
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 sacerdot. prevere eclesiàstic clergue pastor d'ànimes(pastor simpl. s'aplica als eclesiàstics reformats). curat o rector, el capellà que presideix una parròquia. vicari, l'ajudant del rector o curat, o el qui presideix una vicaria. mossèn(fam.). També hi havia un mossèn. penitencier [...]
|
|
142.
superior
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. alt, més alto de dalt suprem, superior a tot o a tots. sobirà supernal summe. El summe sacerdot. primicer, superior en rang o en qualitat. sobrer, superior en grandor, força, etc., que supera tots els altres. preeminent superlatiu, en la frase en grau superlatiu. predominant [...]
1 adj. alt, més alt o de dalt suprem, superior a tot o a tots. sobirà supernal summe. El summe sacerdot. primicer, superior en rang o en qualitat. sobrer, superior en grandor, força, etc., que supera tots els altres. preeminent superlatiu, en la frase en grau superlatiu. predominant sobresortint prevalent transcendent (intel·lectualment o moralment) extra. És un vi extra. De classe extra. privilegiat (fig.). Una intel·ligència privilegiada. doble, es diu d'un producte de qualitat superior, de més força, etc., que l'ordinari. Una roba doble. fi o extrafí, de més qualitat que l'ordinari. Pedres fines. Un vi extrafí. excel·lent (→), que excel·leix, que supera els altres. Ant. Inferior. 2 m. i f. El qui governa, esp. una comunitat religiosa. rector (d'una parròquia, col·legi, etc.) prefecte (de certes comunitats eclesiàstiques; de les congregacions vaticanes) prepòsit (d'una germandat, etc.) primat, bisbe superior de tots els altres d'un país. El primat de Tarragona. jerarca, membre de la jerarquia eclesiàstica. També, membre de la jerarquia de qualsevol règim totalitari. paborde (de certes comunitats religioses) comanador (de certs ordes militars i de certes comunitats religioses) majoral, superior en jerarquia. major, dit del superior de certes comunitats, corporacions, etc. mestre, superior d'un orde militar. mestre de novicis, el superior dels novicis. Cp. cap, primer, prior, abat, prelat, prebost, guardià (dels franciscans). © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
|
143.
gran
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
per a fer el que fa. Un seu fill grandàs i toix. summe. Un afer de summa importància. El summe pontífex, el gran sacerdot. suprem. L'ésser suprem. Amb un esforç suprem, aconseguí alliberar-se. màxim. Amb la màxima activitat, cura, diligència, etc. magne [...]
|
1 adj.
alt, més alt o de dalt
suprem, superior a tot o a tots.
sobirà
supernal
summe. El summe sacerdot.
primicer, superior en rang o en qualitat.
sobrer, superior en grandor, força, etc., que supera tots els altres.
preeminent
superlatiu, en la frase en grau superlatiu.
predominant
sobresortint
prevalent
transcendent (intel·lectualment o moralment)
extra. És un vi extra. De classe extra.
privilegiat (fig.). Una intel·ligència privilegiada.
doble, es diu d'un producte de qualitat superior, de més força, etc., que l'ordinari. Una roba doble.
fi o extrafí, de més qualitat que l'ordinari. Pedres fines. Un vi extrafí.
excel·lent (→), que excel·leix, que supera els altres.
Ant. Inferior.
2 m. i f. El qui governa, esp. una comunitat religiosa.
rector (d'una parròquia, col·legi, etc.)
prefecte (de certes comunitats eclesiàstiques; de les congregacions vaticanes)
prepòsit (d'una germandat, etc.)
primat, bisbe superior de tots els altres d'un país. El primat de Tarragona.
jerarca, membre de la jerarquia eclesiàstica. També, membre de la jerarquia de qualsevol règim totalitari.
paborde (de certes comunitats religioses)
comanador (de certs ordes militars i de certes comunitats religioses)
majoral, superior en jerarquia.
major, dit del superior de certes comunitats, corporacions, etc.
mestre, superior d'un orde militar.
mestre de novicis, el superior dels novicis.
Cp. cap, primer, prior, abat, prelat, prebost, guardià (dels franciscans).
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana