Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

revenjar-se

v. intr. pron. [LC] Algú, prendre's una satisfacció d'un pesar, d'un disgust, d'un dany, etc., que ha rebut d'algú altre. Ara m'he revenjat del seu menyspreu. Ell me'n va fer una de grossa, però ara me n'he pogut revenjar. Esperava poder revenjar-se quan fos l'hora.
v. intr. pron. [LC] Algú, prendre sobre un altre l'avantatge que aquest havia pres sobre ell. Al partit de tornada, el nostre equip podrà revenjar-se del rival.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions