221.
vèrtebra de transició
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Vèrtebra que adapta els trets morfològics de les vèrtebres lumbars (lumbarització de la primera vèrtebra sacra) o de les vèrtebres del sacre (sacralització de la cinquena vèrtebra lumbar). En la pràctica, el fet que es tracti d'una lumbarització o d'una sacralització no és gaire important i [...]
|
222.
escoliosi lumbar degenerativa
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
escoliòtica, que s'hipertrofien i poden fer protrusió cap a l'interior del canal raquidi. Altres vegades, l'arrel L5 queda atrapada, en el cantó de la concavitat, entre l'apòfisi transversa de la cinquena lumbar i l'ala del sacre. [...]
|
223.
rombe de Michaelis
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
pelvimetria externa, ja que una disminució de l'alçada del triangle superior del rombe permet de suposar una projecció del sacre endavant i, per tant, una estretor anteroposterior de la pelvis, mentre que una dissemblança dels triangles laterals fa pensar en una asimetria pelviana. [...]
|
224.
príncep
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
elector hist [del Sacre Imperi] elector. 7 príncep electoral príncipe electoral. 8 príncep de la sang príncipe de la sangre. 9 príncep de l'Església crist [cardenal] príncipe de la Iglesia. 10 príncep encantador (o encantat) fig i fam príncipe azul (o encantado). [...]
|
225.
alemany
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
Sacre Imperi Romanogermànic, que reforçava la idea de l'existència d'una comunitat cultural, amb unes necessitats que van fer emergir lentament, a partir del Renaixement, la llengua estàndard actual, basada en els parlars altalemanys orientals i, concretament, en la traducció de la Bíblia que va [...]
|
226.
os 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
tenir més que ossos (o més que la pell i l'os) fig i fam no tener más que huesos, estar (o quedarse) en los huesos. 10 no trencar-s'hi cap os fig i fam [en una feina] no herniarse. 11 os bertran fig [peresa] pereza, galbana. 12 os de la cuixa anat fémur, hueso del muslo. 13 os sacre (o bertran) anat [...]
m [pl: ossos] 1 anat hueso. Os coxal, frontal, parietal, hueso coxal, frontal, parietal. 2 pl [restes mortals] huesos, restos mortales. 3 fig [peresa] pereza f, galbana f. 4 donar a algú un os a rosegar fig i fam dar un hueso que roer a uno. 5 d'os [color] hueso. Un vestit de color d'os, un vestido color hueso. 6 ésser un os dur de rosegar fig i fam ser un hueso duro de roer, ser duro de pelar. 7 moldre els ossos fig i fam hacer migas (o polvo, o añicos), moler, dejar agotado. 8 no tenir cap os sencer fig i fam no poder uno con sus huesos, caerse a pedazos, tener los huesos molidos. 9 no tenir més que ossos (o més que la pell i l'os) fig i fam no tener más que huesos, estar (o quedarse) en los huesos. 10 no trencar-s'hi cap os fig i fam [en una feina] no herniarse. 11 os bertran fig [peresa] pereza, galbana. 12 os de la cuixa anat fémur, hueso del muslo. 13 os sacre (o bertran) anat hueso sacro. 14 tenir els ossos capolats fig i fam tener los huesos molidos, caerse a pedazos, no poder con sus huesos. 15 tenir un os a l'esquena fig i fam ser más vago que la chaqueta de un guardia, no mover ni un dedo. 16 tornar els ossos a lloc fig i fam [després d'una malaltia] levantar (o alzar) cabeza (o la cabeza). 17 tornar els ossos a lloc fig i fam [econòmicament] levantar (o alzar) cabeza (o la cabeza), salir a flote, ver la luz, salir adelante. |
227.
hueso
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
occipital. 34 hueso orbital anat unguis. 35 hueso palomo anat [coxis] coxal. 36 hueso parietal anat os parietal, parietal. 37 hueso petroso anat [hueso temporal] temporal. 38 hueso piramidal anat os piramidal. 39 hueso pisiforme anat os pisiforme. 40 hueso sacro os sacre (o bertran). 41 hueso semilunar anat [...]
|