FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
braç A la part del braç oposada al colze. Portar un cistell, una criatura, a plec de braç. Deformació resultant de la flexió o torsió de les roques, que s'evidencia si en el material rocós hi ha una referència anterior a aquesta deformació, com és l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, considerat homogeni, per tal d'estudiar i definir el tipus d'esforç a què és sotmès. Fibra comprimida, estirada. fibra neutra Línia teòrica formada per les fibres que, en un element estructural, com ara una biga, un suport, etc., sotmès a flexió, no treballen ni a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
direcció. Sagita . Magnitud de la deformació d'una peça sotmesa a flexió. La fletxa d'una biga. Element arquitectònic propi del gòtic, que s'alça formant punxa. Les fletxes d'una catedral. fletxa litoral Barra litoral formada per l'acumulació de material detrític, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
formada en la part inferior de la unió del braç amb el tronc. clot de la mà Petita cavitat que hom forma al palmell fent abducció del primer dit de la mà i flexió dels altres quatre. clot del llit Concavitat que hi deixa un cos que hi ha jagut. Fa dos mesos que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
regles. Seqüència de marcadors sintagmàtics que representa l'estructura sintàctica d'una oració. Figura retòrica que consisteix en la repetició d'un mot o d'un grup de mots amb una modificació en la flexió. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Susceptible de variar. Preu variable. Que varia sovint, que és mudable, inconstant. Temps variable. Vents variables. Un caràcter variable. Que presenta flexió. Mot variable. L'adjectiu és una categoria lèxica variable. Quantitat que pot variar d'una manera contínua o [...]
El quantificador bastant presenta flexió tant pel que fa al gènere com pel que fa al nombre: bastant, bastanta, bastants, bastantes. Per exemple:
Fa bastant de temps que viuen a Cadaqués.
Hi ha bastanta roba per plegar.
Bastants amics seus vindran a la festa.
En aquesta sala hi caben bastantes [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
a formar un sol cos de forma helicoidal. Torçar fils per fer una corda. Deformar (un membre del cos) amb un moviment violent i antinatural de flexió o de girada. Els atracadors li van torçar el braç. M'he torçat el braç dret. Va coix: s'ha torçat un peu. Se li [...]
La locució sol i vern, que significa 'completament sol i abandonat', té flexió de gènere. Per tant, hem de dir Després de la mort del seu pare, la Maria es va trobar sola i verna. [...]
