Optimot. Consultes lingŘÝstiques - Llengua catalana

Ónima

1 esperit. En un sentit estricte, hom estableix una distinciˇ entre Ónima i esperit. La primera Ús considerada com a seti de la sensibilitat i la voluntat (vida moral), mentre que el segon Ús el seti de la intelĚligŔncia i de la raˇ (vida intelĚlectual). AixÝ, es diu: X Ús un esperit refinat, fort, clar, poderˇs, per˛ Ús una Ónima ro´na, baixa, etc.
psique, personificaciˇ de l'Ónima humana.
persona.

2 L'Ónima considerada com a seti de la vida sensitiva i volitiva.
Ónim, l'Ónima en tant que vol, en tant que Ús principi d'activitat.
cor. ╔s un home sense cor, sense Ónima.
coratge. ╔sser ferm de coratge contra les temptacions.
entranyes. ╔s una mare sense entranyes.
consciŔncia. No tenir consciŔncia.
sentiments. ╔s una persona de bons (o mals) sentiments.
animeta, mala Ónima, mals sentiments. Per obrar aixÝ, es necessita tenir una animeta!

3 L'Ónima considerada com subsistent desprÚs de la mort, separada del cos.
esperit. Diuen que en aquesta casa hi ha esperits. Evocar els esperits.
animeta. Pregar per les animetes.
ombra o espectre, all˛ que, segons els antics, sobreviu d'una persona.
manes (m. pl.), ombres dels morts, que eren objecte de culte entre els romans.

4 Fig.
animador
motor
promotor

5reforš.

6expressiˇ.

© Manuel Franquesa i EnciclopŔdia Catalana
EnciclopŔdia Catalana
Abreviacions