1esperit. En un sentit estricte, hom estableix una distinció entre ànima i esperit. La primera és considerada com a seti de la sensibilitat i la voluntat (vida moral), mentre que el segon és el seti de la intel·ligència i de la raó (vida intel·lectual). Així, es diu: X és un esperit refinat, fort, clar, poderós, però és una ànima roïna, baixa, etc. psique, personificació de l'ànima humana. → persona.
2 L'ànima considerada com a seti de la vida sensitiva i volitiva. ànim, l'ànima en tant que vol, en tant que és principi d'activitat. cor. És un home sense cor, sense ànima. coratge. Ésser ferm de coratge contra les temptacions. entranyes. És una mare sense entranyes. consciència. No tenir consciència. sentiments. És una persona de bons (o mals) sentiments. animeta, mala ànima, mals sentiments. Per obrar així, es necessita tenir una animeta!
3 L'ànima considerada com subsistent després de la mort, separada del cos. esperit. Diuen que en aquesta casa hi ha esperits. Evocar els esperits. animeta. Pregar per les animetes. ombra o espectre, allò que, segons els antics, sobreviu d'una persona. manes (m. pl.), ombres dels morts, que eren objecte de culte entre els romans.
