71.
convenir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. anar bé. No li va bé sortir de nits. escaure. Això no escau a un home com vós. acordar-se(->) quadrar encaixar. Dir coses que no encaixen, que no convenen. consonar (fig.) ajustar-se adaptar-se fer a (o per a). Això no fa al cas. Això no fa per a ell. rimar [...]
|
72.
dir 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
dinar. sortir amb, dir alguna cosa inesperada, intempestiva, poca-solta. Sortir amb un estirabot. parlar. Parlar bestieses. opinar, dir allò que hom opina. amollar, dir una paraula ofensiva, imprudent, un renec, etc. Amollar un renec lleig. engegar. Engegar una mentida. [...]
|
73.
finestra
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
les dels edificis gòtics. finestra balconera, que s'obre fins al sòl, però té una barana que li fa d'ampit, sense sortir del pla de la façana. finestra teuladera, finestra feta en una teulada. llucana, finestra o claraboia vertical, oberta en un pendent d'una teulada. lluerna, obertura practicada [...]
|
74.
brot
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
rebrot rebroll lluc renou verduc o verdanc cappare, brot principal d'una planta. tany, grella o fillol, brot que surt a la soca d'un arbre. ull o brosta, brot naixent. turió, brot tendre que neix d'un rizoma. grifó o grífol brotó, brot que comença a sortir. cima, brot que s'enlaira fins al [...]
|
75.
solució
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
complicada, d'un afer difícil. Encara no hem trobat el desllorigador d'aquesta dificultat. escapatòriao escapador, solució falsa, insuficient, feta per sortir del pas. expedient, íd. desenllaço desnuament, allò que porta la solució d'un afer difícil. Donar una solució: Indicar un camí. Donar una idea [...]
|
76.
convèncer
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
de fer el pes: no m'acaba de convèncer. 2 (convèncer-sepron.) encertir-se cerciorar-se desdubtar-se sortir de dubtes assegurar-se(d'una cosa) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
77.
entrar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
lloc), entrar en un lloc i tornar-ne a sortir ràpidament. 2 Fer entrar: introduir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
78.
fer 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
constituït hereu. sortir amb, fer una cosa que hom no hauria esperat, intempestiva. Sortir amb una atzagaiada. pegar. Pegar un xiscle, un salt. clavar. Clavar un crit, un escàndol. moure, en frases com moure soroll, moure escàndol, moure brega, etc. sovintejar, fer sovint una acció. Cada any sovintejava [...]
|
79.
grup
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
mateixa feina. El ferit formava part de la brigada segona. treballada, íd. caravana, tota colla de gent que va plegada en excursions, viatges, etc. colla, conjunt, reunió, associació. 2 En grups (en relació amb els verbs entrar, sortir, etc): A glopades. A borbollons. A borbolls. A onades [...]
|
80.
aixecar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
pujar enlaire una cosa estirant la corda de la qual penja. Hissar les veles. Hissar la bandera. arborar enarborar guindar, hissar. erigir, hissar. Cp. apujar 7 (aixecar-sepron.) alçar-se(->) llevar-se. Avui m'he llevat a les sis. botar (o saltar) del llit, aixecar-se i sortir ràpidament [...]
1 Separar una cosa d'una altra sobre la qual descansa, o del sòl. capalçar, aixecar una cosa d'un cap. Capalçar una bota per acabar de buidar-la. sollevar, alçar una cosa separant-la d'allò que la suportava. Sollevar inclou la idea d'aixecar lleugerament però amb esforç un objecte pesant, sovint des de sota. La trapa era massa pesant per a les seves escasses forces i amb prou feines pogué sollevar-la un pam. alçapremar, aixecar amb l'alçaprem. incorporar, aixecar de mig cos per amunt algú que està ajagut. Entre tots dos el van incorporar i el sostingueren. dreçar, posar dret allò que està inclinat o ajagut. Dreçar un arbre, les orelles, una bandera, etc. redreçar, tornar a aixecar. gruar, aixecar per mitjà d'una grua. aixecar a pols (o en sopols), aixecar una cosa sense que recolzi enlloc. 2 → elevar, alçar. 3 → retirar. 4 → suprimir. 5 → promoure. 6 Fer anar enlaire. hissar, fer pujar enlaire una cosa estirant la corda de la qual penja. Hissar les veles. Hissar la bandera. arborar enarborar guindar, hissar. erigir, hissar. Cp. apujar 7 (aixecar-se pron.) alçar-se (→) llevar-se. Avui m'he llevat a les sis. botar (o saltar) del llit, aixecar-se i sortir ràpidament del llit. alzinar-se empinar-se incorporar-se, aixecar-se de mig cos per amunt el qui està ajagut. El malalt va incorporar-se per prendre la medecina. encabritar-se (un cavall) arborar-se, íd. eriçar-se (els cabells) dreçar-se redreçar-se 8 → rebel·lar-se, revoltar-se. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |