71.
convenir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. intr. anar bé. No li va bé sortir de nits. escaure. Això no escau a un home com vós. acordar-se(->) quadrar encaixar. Dir coses que no encaixen, que no convenen. consonar (fig.) ajustar-se adaptar-se fer a (o per a). Això no fa al cas. Això no fa per a ell. rimar [...]
|
72.
dir 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
dinar. sortir amb, dir alguna cosa inesperada, intempestiva, poca-solta. Sortir amb un estirabot. parlar. Parlar bestieses. opinar, dir allò que hom opina. amollar, dir una paraula ofensiva, imprudent, un renec, etc. Amollar un renec lleig. engegar. Engegar una mentida. [...]
|
73.
finestra
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
les dels edificis gòtics. finestra balconera, que s'obre fins al sòl, però té una barana que li fa d'ampit, sense sortir del pla de la façana. finestra teuladera, finestra feta en una teulada. llucana, finestra o claraboia vertical, oberta en un pendent d'una teulada. lluerna, obertura practicada [...]
|
74.
brot
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
rebrot rebroll lluc renou verduc o verdanc cappare, brot principal d'una planta. tany, grella o fillol, brot que surt a la soca d'un arbre. ull o brosta, brot naixent. turió, brot tendre que neix d'un rizoma. grifó o grífol brotó, brot que comença a sortir. cima, brot que s'enlaira fins al [...]
|
75.
solució
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
complicada, d'un afer difícil. Encara no hem trobat el desllorigador d'aquesta dificultat. escapatòriao escapador, solució falsa, insuficient, feta per sortir del pas. expedient, íd. desenllaço desnuament, allò que porta la solució d'un afer difícil. Donar una solució: Indicar un camí. Donar una idea [...]
|
76.
convèncer
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
de fer el pes: no m'acaba de convèncer. 2 (convèncer-sepron.) encertir-se cerciorar-se desdubtar-se sortir de dubtes assegurar-se(d'una cosa) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
77.
entrar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
lloc), entrar en un lloc i tornar-ne a sortir ràpidament. 2 Fer entrar: introduir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
78.
fer 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
constituït hereu. sortir amb, fer una cosa que hom no hauria esperat, intempestiva. Sortir amb una atzagaiada. pegar. Pegar un xiscle, un salt. clavar. Clavar un crit, un escàndol. moure, en frases com moure soroll, moure escàndol, moure brega, etc. sovintejar, fer sovint una acció. Cada any sovintejava [...]
|
79.
grup
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
mateixa feina. El ferit formava part de la brigada segona. treballada, íd. caravana, tota colla de gent que va plegada en excursions, viatges, etc. colla, conjunt, reunió, associació. 2 En grups (en relació amb els verbs entrar, sortir, etc): A glopades. A borbollons. A borbolls. A onades [...]
1 Conjunt de persones o coses formant com una unitat, tenint certes semblances o una característica comuna. Quan només és un conjunt aplegat accidentalment, transitòriament, hom diu colla (→), encara que en molts casos tots dos mots són equivalents. subgrup, grup secundari o subordinat. conjunt. Un conjunt musical. categoria, cadascun dels grups en què hom pot classificar certs objectes o idees. agrupació o agrupament penya (en un cafè, etc.) camarilla, grup de cortesans que volten el sobirà i exerceixen una influència perniciosa sobre ell. pinya (≠ penya), grup de persones o de coses unides o agregades estretament. Una colla d'amics que formen una pinya. colònia. La colònia alemanya de Barcelona. personal (m.), conjunt de persones que treballen en una oficina, etc. partida. Una partida de carlins. faràndula, grup de comediants ambulants. companyia, grup d'actors que actuen plegats. família. La família humana. Una família de mots. plèiade, grup de persones il·lustres que floreixen al mateix temps. constel·lació (fig.), íd. Una constel·lació de savis. equip, grup de persones organitzat per a un fi determinat. El diari X té un equip de periodistes molt bo. Un equip de futbol. capelleta (fig.), grup de persones que propugnen exclusivament allò que els interessa. Esperit de capelleta. cenacle, grup literari, artístic, etc. cercle, grup de persones que tenen un local on poden reunir-se per conversar, jugar, etc. clan, grup de persones unides per un interès comú. El clan dels periodistes. facció, grup de persones unides per a una acció política violenta. fracció, grup dintre un altre grup més ampli. Una fracció del partit republicà. generació, grup d'escriptors que han dut a terme la part fonamental de llur obra al voltant d'un fet o d'un any determinats. secció, cadascun dels grups en què es divideix un conjunt de persones o coses. La secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. partit, grup polític. banda. Una banda de lladres. ali, en certs jocs de cartes, grup de dues o tres cartes del mateix valor. trio, íd., i, en general, grup de tres; especialment els executants d'un trio musical. tercet, grup de tres persones que solen anar plegades. Quin tercet! quartet, quintet, sextet, etc., grup de quatre, cinc, sis, etc., músics. quatreta o qüern, grup de quatre persones o coses. quina, grup de cinc persones. arxipèlag, grup d'illes. pa. Un pa de cases. bloc. Un bloc de cases. illa. Una illa de cases. quadrilla, grup, esp., de toreros o de lladres. brigada, grup de persones que treballen en la mateixa feina. El ferit formava part de la brigada segona. treballada, íd. caravana, tota colla de gent que va plegada en excursions, viatges, etc. → colla, conjunt, reunió, associació. 2 En grups (en relació amb els verbs entrar, sortir, etc): A glopades. A borbollons. A borbolls. A onades. La gent entrava a onades. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
80.
aixecar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
pujar enlaire una cosa estirant la corda de la qual penja. Hissar les veles. Hissar la bandera. arborar enarborar guindar, hissar. erigir, hissar. Cp. apujar 7 (aixecar-sepron.) alçar-se(->) llevar-se. Avui m'he llevat a les sis. botar (o saltar) del llit, aixecar-se i sortir ràpidament [...]
|