1 1 m. [IMI] [LC] Aresta de l'angle sortint que formen dues cares contigües d'un cos polièdric. Un caire rebaixat. 1 2 [IMI] [LC] treure caires a un objecte rodó Fer-lo polièdric. 2 1 m. [LC] Vora 1 1. El caire d'un precipici. 2 2 [LC] al caire de l'abisme loc. adv. Al punt en què és imminent la caiguda en el pecat, en quelcom d'abominable. 3 m. [LC] Aspecte 1. Aquest problema té molts caires. La qüestió agafà un altre caire.
