FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de fusta o metàl·lica que, en la part inferior de la nau, va de proa a popa i sobre la qual es munta la carcassa del buc. Cresta òssia que presenta l'estèrnum dels ocells voladors. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Biga de fusta o perfil de ferro o d'acer, en forma de T o de doble T, disposats de proa a popa damunt la quilla, a la qual són units per l'interior del buc d'una embarcació. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Embarcació gran de vela llatina que es distingeix per tenir la proa i la popa en angle recte amb la quilla. Embarcació petita, de buc alt i estret, amb la roda de proa formant un angle recte amb la quilla. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Solc longitudinal d'un vaixell, a banda i banda de la quilla, que continua per les rodes fins a les cintes i on encaixen les testes de les taules i els cantells de les paralles. Terreny sorrenc però molt compacte que es descompon per meteorització. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de filades de fusta disposades en sentit longitudinal a cada banda de la quilla en el procés de construcció de la nau, que serveix per a la fusa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de fusta que, formant parell amb una altra, va al costat de la quilla en la part exterior del buc de les embarcacions menors perquè la nau es mantingui dreta quan està en terra. [...]