51.
israelita
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(≠ israelià: ciutadà d'Israel) hebreu, jueu. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
52.
Pasqua
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències socials
Festa amb què es commemora l'alliberament del poble hebreu d'Egipte. [...]
|
53.
conductor
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-a adj 1 [que condueix] conductor -ra. 2 fís conductor -ra. m i f 3 [conduïdor] conductor -ra, caudillo m. Moisès fou el conductor del poble hebreu, Moisés fue el conductor del pueblo hebreo. 4 fís conductor -ra. 5 transp [de vehicles] conductor -ra. f 6 transp camión (o vehículo) de mudanzas m. [...]
|
54.
judaic
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
hebreu. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
55.
jueu
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
m. i f. hebreu(->) israelita(≠ israelià) sefardita, jueu llevantí descendent de jueus espanyols. xueta, descendent de jueu, però de religió cristiana, a Mallorca. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
56.
ieixivà
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències socials
Institució de formació rabínica, en què es fan estudis d'hebreu i d'arameu així com de la Torà, del Talmud i dels seus comentaris. [...]
|
57.
héder
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències socials
Escola elemental jueva, tradicional i de caràcter religiós, en la qual s'ensenya un petit grup de nois de 5 a 13 anys a llegir la Torà i altres llibres en hebreu. [...]
|
58.
Xeminí Atséret
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències socials
Diada que se celebra entre el 22è i el 23è dia del mes hebreu de tishrei i el 8è dia de la festa de les Cabanyelles, sense tenir-hi una relació significativa. [...]
|
59.
llengua de signes beduïna Al-Sayyid
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
genètica per les característiques d'endogàmia i aïllament de la comunitat.La llengua s'ha desenvolupat en els darrers 75 anys de manera espontània, sense cap relació amb les llengües de l'entorn (àrab i hebreu), i és usada també per les persones no sordes de la comunitat.Les circumstàncies especials d [...]
|
60.
infern
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
la teologia cristiana, regió imaginària on van a raure les ànimes dels qui, en previsió de llurs pecats, Déu ha predestinat a penes eternes. foc etern pena eterna reialme de les tenebres nit eterna gehenna(mot hebreu) reialme de Satanàs 3 butxaca. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
1 Per als pobles antics, inclosos els hebreus, l'infern no era un lloc de càstig, sinó un lloc comú on anaven totes les ombres (ànimes) sense distinció. orc avern abisme bàratre tàrtar, sojorn dels dolents, el fons dels inferns. camps elisis, sojorn dels bons en l'infern dels antics. 2 Segons la teologia cristiana, regió imaginària on van a raure les ànimes dels qui, en previsió de llurs pecats, Déu ha predestinat a penes eternes. foc etern pena eterna reialme de les tenebres nit eterna gehenna (mot hebreu) reialme de Satanàs 3 → butxaca. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |