Resultats de la cerca frase exacta: 232
|
221.
marcar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 senyalar(≠ assenyalar) remarcar, tornar a marcar. empremtar puntejar, marcar punts en una superfície; marcar els punts d'una dansa. timbrar estampillar segellaro sigil·lar bollar estigmatitzar encunyar contramarcar numerar, marcar amb nombres successius una cosa. etiquetar estampar [...]
|
|
222.
corea
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Discinèsia consistent en moviments involuntaris, ràpids, desordenats, irregulars, exagerats, que recorden els d'una dansa grotesca o tragicòmica. Afecta un o diversos músculs i s'associa amb hipotonia muscular i reflexos pendulars, sobretot els rotulars. És deguda a una alteració de les neurones [...]
|
|
223.
moviment
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Ant. Estagnació. bullidera bellugadissa joc. Això té massa joc. gir, moviment de cabals. reptació, moviment d'avançar arrossegant-se. evolució(de tropes, vaixells, etc.) figura(en una dansa) entra-i-surt(de persones) animació(en un carrer, etc.) locomoció, acció de moure's d'un [...]
|
|
224.
adigué
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
, la dansa i el cant.L'adigué té quatre blocs dialectals principals: dos blocs occidentals (el shapsugh i el bezhedugh) i dos blocs orientals (el temirgoi i l'abadzekh). L'estàndard es basa en el dialecte temirgoi, que és el més estès.Fins a la industrialització i l'ordenació administrativa soviètica [...]
|
|
225.
kabardí
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
, els dos grups lingüístics circassians estan repartits en quatre de les àrees administratives de la Federació Russa, al Caucas, i comparteixen tradicions i història. Hi ha un moviment nacional pancircassià molt fort per a mantenir la cultura tradicional en el teatre, la dansa i el cant.La llengua [...]
|
|
226.
manar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
cacic. mestressejar. Era una dona a qui agradava de mestressejar. portar la bandera (o la batuta) menar la dansa tallar el bacallà. A casa seva és la dona qui talla el bacallà. tenir la paella pel mànec remenar l'ollaCp. l'expressió ésser de l'olla, ésser dels qui manen o [...]
|
|
227.
ballar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. valsar, ballar el vals i, per ext., ballar d'alegria. giragonsejar giravoltar sardanejar, ballar sardanes. puntejar, marcar els punts d'una dansa. galopar, ballar el galop. 2 Ballar és també v. tr., però tots els verbs registrats aquí són exclusivament intransitius. No es podria dir, doncs, dansar [...]
|
|
228.
déu
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. demiürg, el déu de Plató, intel·ligència creadora, ordenadora del món. semideu (f. semideessa), fill (o filla) d'un déu i d'una dona o d'una deessa i un home. silvà, divinitat dels boscos. oracle, divinitat oracular. lars, déus protectors de la llar romana. musa, deessa del cant i de la dansa. nimfa [...]
1 Posar en moviment. remoure (→) bellugar. No puc bellugar els peus de mal que em fan. remenar. Remenar el cap, la cua, etc. mobilitzar, posar en moviment, especialment persones. manejar. No manegis el cap així. imprimir un moviment (a una cosa) posar en dansa, posar en acció. somoure, moure lleugerament una cosa feixuga. furgar, moure una cosa ficant-hi la mà, una burxa, etc. Furga una mica el foc perquè s'espavili. Furgar la terra per cercar tòfones. forfollar o forfollejar, íd. sacsar o sacsejar agitar sotragar, moure sobtadament i violenta commoure, moure el sentiment d'algú. sorollar. Fer caure la fruita d'un arbre sorollant-lo. contreure (un membre del cos). Contreure les cames. camejar, moure les cames. gambejar, íd. becar o fer becaines, moure el cap en endormiscar-se algú que no està ajagut. capcinejar, moure el cap. cabotejar o capotejar, moure el cap a un costat i a l'altre o endavant, reiteradament. espernetegar o espeternegar, moure violentament les cames. espernegar, moure les potes, un animal. potollar o potejar, moure les potes. piafar (el cavall), íd. cuejar o cuetejar, moure la cua. espatllejar o musclejar, moure les espatlles o muscles. manejar (intr.), moure les mans en parlar. Bé, home: no manegis tant quan parlis! bracejar, moure els braços. culejar, moure el cul. anquejar, íd. remenar (euf,), íd. pestanyejar, moure les pestanyes. llaviejar, moure els llavis. collejar, moure el coll, estirar-lo. 2 → incitar. empènyer (→) inclinar induir 3 → provocar. 4 (moure's pron.) → agitar-se. arrencar, començar a moure's, un vehicle. ballar. Aquesta taula balla. bategar, moure's l'una contra l'altra dues peces que ajusten malament. trepidar, moure's amb moviments curts i ràpids. belluguejar o bellugar-se manejar-se (una persona). Quina mala jeia tens: tota la nit t'has estat manejant. regirar-se (→) córrer. De l'empenta, la taula va córrer un metre enllà. bornar o bornejar, moure's de costat, alguna cosa, al voltant d'un punt. trontollar o trontollejar, moure's amb un moviment ràpid de vaivé. sorollar (intr.), moure's una cosa que no està ben fixada. oscil·lar capcinejar. Els penjolls de raïm capcinejaven. lliscar, moure's sobre la superfície d'un cos suaument i amb escassa fricció. evolucionar, moure's fent evolucions. sotraguejar, moure's, un vehicle, sacsejant-se a causa de les desigualtats del terreny. fluctuar, moure's com una onada, adés pujant adés baixant, adés en un sentit adés en l'oposat. ondular o onejar. Les quatre barres onejaven al vent. bufallejar (la boira) circular. La sang circula per les venes. L'aire no circulava gota. papallonejar, moure's d'una banda a l'altra, com una papallona. esquirolejar, íd. formiguejar, moure's una gran multitud de persones o de bèsties. remenar-se. No et remenis gaire, que aquesta cadira no és massa sòlida. capalçar-se, moure's, una biga, etc. alçant-se d'un cap. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
|
229.
aire
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
aire distraído, mirava amb aire distret. 6 mús aire, moviment. 7 mús [canción] aire. Aires montañeses, aires muntanyencs. 8 fig [garbo] aire. 9 [del caballo] pas. 10 amer ballet, dansa f [folklòrica]. 11 amer zool [Solenodon paradoxus] [mena de] teixó. 12 aire acondicionado aire condicionat. 13 aire [...]
|
|
230.
art
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
solen anomenar belles (Belles Arts): Pintura, escultura, arquitectura, música, poesia, dansa. Avui, l'arquitectura és més una ciència o una tècnica que un art. En canvi, hom sol donar el nom de setè art al cinema. 7 mitjà. 8 Filat de pescar. arteto artó, art petit que es cala i es lleva de mar [...]
|
1 Posar en moviment.
remoure (→)
bellugar. No puc bellugar els peus de mal que em fan.
remenar. Remenar el cap, la cua, etc.
mobilitzar, posar en moviment, especialment persones.
manejar. No manegis el cap així.
imprimir un moviment (a una cosa)
posar en dansa, posar en acció.
somoure, moure lleugerament una cosa feixuga.
furgar, moure una cosa ficant-hi la mà, una burxa, etc. Furga una mica el foc perquè s'espavili. Furgar la terra per cercar tòfones.
forfollar o forfollejar, íd.
sacsar o sacsejar
agitar
sotragar, moure sobtadament i violenta
commoure, moure el sentiment d'algú.
sorollar. Fer caure la fruita d'un arbre sorollant-lo.
contreure (un membre del cos). Contreure les cames.
camejar, moure les cames.
gambejar, íd.
becar o fer becaines, moure el cap en endormiscar-se algú que no està ajagut.
capcinejar, moure el cap.
cabotejar o capotejar, moure el cap a un costat i a l'altre o endavant, reiteradament.
espernetegar o espeternegar, moure violentament les cames.
espernegar, moure les potes, un animal.
potollar o potejar, moure les potes.
piafar (el cavall), íd.
cuejar o cuetejar, moure la cua.
espatllejar o musclejar, moure les espatlles o muscles.
manejar (intr.), moure les mans en parlar. Bé, home: no manegis tant quan parlis!
bracejar, moure els braços.
culejar, moure el cul.
anquejar, íd.
remenar (euf,), íd.
pestanyejar, moure les pestanyes.
llaviejar, moure els llavis.
collejar, moure el coll, estirar-lo.
2 → incitar.
empènyer (→)
inclinar
induir
3 → provocar.
4 (moure's pron.) → agitar-se.
arrencar, començar a moure's, un vehicle.
ballar. Aquesta taula balla.
bategar, moure's l'una contra l'altra dues peces que ajusten malament.
trepidar, moure's amb moviments curts i ràpids.
belluguejar o bellugar-se
manejar-se (una persona). Quina mala jeia tens: tota la nit t'has estat manejant.
regirar-se (→)
córrer. De l'empenta, la taula va córrer un metre enllà.
bornar o bornejar, moure's de costat, alguna cosa, al voltant d'un punt.
trontollar o trontollejar, moure's amb un moviment ràpid de vaivé.
sorollar (intr.), moure's una cosa que no està ben fixada.
oscil·lar
capcinejar. Els penjolls de raïm capcinejaven.
lliscar, moure's sobre la superfície d'un cos suaument i amb escassa fricció.
evolucionar, moure's fent evolucions.
sotraguejar, moure's, un vehicle, sacsejant-se a causa de les desigualtats del terreny.
fluctuar, moure's com una onada, adés pujant adés baixant, adés en un sentit adés en l'oposat.
ondular o onejar. Les quatre barres onejaven al vent.
bufallejar (la boira)
circular. La sang circula per les venes. L'aire no circulava gota.
papallonejar, moure's d'una banda a l'altra, com una papallona.
esquirolejar, íd.
formiguejar, moure's una gran multitud de persones o de bèsties.
remenar-se. No et remenis gaire, que aquesta cadira no és massa sòlida.
capalçar-se, moure's, una biga, etc. alçant-se d'un cap.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana