1.
antena
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f radiotèc 1 zool i mar antena. 2 antena parabólica antena parabòlica. [...]
|
2.
entena
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f mar antena [d'una vela llatina]. [...]
|
3.
bambolear
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 p fr balancejar, balandrejar, oscil·lar. 2 [las personas] tentinejar, titubar, vacil·lar. 3 hacer bambolear sacsejar. v pron 4 balancejar-se, oscil·lar intr. La antena se bambolea, l'antena es balanceja. 5 [las personas] tentinejar intr, titubar intr, vacil·lar intr. [...]
|
4.
toma
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
presa. Toma de antena, presa d'antena. 8 amer [acequia] rec m, regueró m, peixera. 9 toma de conciencia presa de consciència. 10 toma de corriente elect presa de corrent, endoll. 11 toma de datos inform presa de dades. 12 toma de hábito [de un religioso] presa d'hàbit. 13 toma de hábito [de una monja [...]
|
5.
aspa
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f [en singular se utiliza con los artículos el o un] 1 aspa. 2 [devanadera] aspi m, aspiador m. 3 [de molino] aspa, antena, braç m. 4 heràld sautor m, creu de Borgonya (o de Sant Andreu). 5 amer [cuerno] banya, corn m. 6 aspa de San Andrés heràld creu de Sant Andreu (o de Borgonya). [...]
|
6.
tambalearse
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v pron 1 trontollar intr, trontollejar intr. Esta silla se tambalea, aquesta cadira trontolla. 2 [bambolearse] balancejar intr, balancejar-se, oscil·lar intr, bransolejar intr, balandrejar intr. La antena se tambalea, l'antena es balanceja. 3 [personas] tentinejar intr, titubar intr, trampolejar [...]
|
7.
mástil
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 mar [palo] pal, arbre, antena f. 2 mar [mastelero] masteler. 3 mús [de una guitarra] mànec. 4 [de la bandera] asta f, pal. 5 [sostén] peu, suport. 6 [de una planta] tija f. 7 [de una pluma] raquis. [...]
|
8.
cuerno
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [asta] banya f, corn. 2 [materia] banya f. Un peine de cuerno, una pinta de banya. 3 [de los insectos] banya f, antena f. 4 anat [de médula] corn. 5 mús [de caza] corn. 6 pl fig i fam [símbolo de infidelidad] banyes f. 7 ¡cuerno! bufa!, mosca!8 cuerno de la abundancia [cornucopia] corn de l [...]
|
9.
aire
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
echar al aire [una parte del cuerpo] anar amb [una part del cos] a la fresca. 33 echar (o lanzar, o tirar) al aire tirar enlaire (o en l'aire). 34 en el aire en suspens, sense resoldre. 35 estar en el aire [radio, televisión] estar en antena. 36 exponer al aire exposar a l'aire. 37 hacer aire fer vent [...]
m 1 [fluido] aire. Aire húmedo, seco, saturado, aire humit, sec, saturat. 2 pl aire sing. El avión vuela por los aires, l'avió vola per l'aire. 3 aire, vent. Hace mucho aire, fa molt d'aire. 4 aire, vent. Dar aire con un fuelle, fer aire amb una manxa. 5 [aspecto] aire, semblant, posat. Miraba con aire distraído, mirava amb aire distret. 6 mús aire, moviment. 7 mús [canción] aire. Aires montañeses, aires muntanyencs. 8 fig [garbo] aire. 9 [del caballo] pas. 10 amer ballet, dansa f [folklòrica]. 11 amer zool [Solenodon paradoxus] [mena de] teixó. 12 aire acondicionado aire condicionat. 13 aire colado [viento] celistre, aire acanalat. 14 aire comprimido aire comprimit. 15 aire de suficiencia fig aires de suficiència. 16 al aire enlaire, en l'aire. Disparar al aire, disparar enlaire (o en l'aire). 17 al aire libre a ple aire, a l'aire lliure. Pasamos la noche al aire libre, vam passar la nit a ple aire. 18 azotar el aire fig donar cops a l'aire. 19 cambiar (o mudar) de aires canviar d'aires. 20 cambiar (o mudarse) el aire girar-se la truita, bufar nous vents. 21 cogerlas (o matarlas) en el aire fam [ser muy listo] agafar-ho (o copsar-ho) al vol. 22 con un pie en el aire [un negocio] en suspens, en l'aire. 23 dar aire [abanicar] fer vent (o aire). 24 dar aire fig [dinero] dissipar, menjar-se. 25 darle a alguien el aire de cierta cosa [sospecharla] fer a algú l'efecte (o mala espina). 26 darse aire p fr [apresurarse] donar-se aire, donar-se ànsia (o pressa). 27 darse aires de [presumir] fer gala (o ostentanció, o ufana, o bocades) de. 28 darse un aire a [parecerse] tenir un aire (o un tirat) amb. 29 de buen aire de grat, de bon grat, de bona gana, per grat. 30 dejar en el aire fig deixar en suspens (o sense resoldre, o pendent). 31 de mal aire a desgrat, de mala gana, a contracor. 32 echar al aire [una parte del cuerpo] anar amb [una part del cos] a la fresca. 33 echar (o lanzar, o tirar) al aire tirar enlaire (o en l'aire). 34 en el aire en suspens, sense resoldre. 35 estar en el aire [radio, televisión] estar en antena. 36 exponer al aire exposar a l'aire. 37 hacer aire fer vent (o aire). 38 herir el aire fendre l'aire. 39 lleno de aire [vanidoso] ple de fums, bufat, inflat. 40 lleno de aire [superficial] buit, lleuger, superficial. 41 llevarle a alguien el aire seguir la veta a algú. 42 mantenerse (o sustentarse) de aire [vivir con poco] viure de l'aire del cel. 43 mudarse el aire fig i p fr [cambiar la suerte] girar-se la truita. 44 ¿qué aires le traen por aquí? quin vent us (o et) porta per ací? 45 quedar (o quedarse) en el aire fig [una pregunta] restar en suspens, restar pendent. 46 ser aire fig ésser un buf. 47 tener aires de... tenir aires de... 48 tomar el aire [pasearse] escampar la boira. 49 vivir del aire fig [vivir con poco] viure de l'aire del cel. |