21.
súplica
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [acción] súplica. 2 [petición escrita] súplica. 3 dr súplica. 4 a súplica (o súplicas) de a prec de, a demanda de, a petició de, a requesta de. [...]
|
22.
invocació
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 obtestació, acció d'invocar algú com a testimoni. 2 demanda, prec. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
23.
escoltar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] escuchar, oír. Déu escoltà el meu prec, Dios escuchó mi súplica. 5 fig escuchar. Sempre escolta la veu de la consciència, siempre escucha la voz de la conciencia. 6 escolta! ¡oye!7 escolteu! ¡oiga!v pron 8 escucharse. És molt pedant i sempre parla escoltant-se, es muy pedante y siempre habla escuchándose. [...]
|
24.
indiferent
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 insensible desinteressat fred(fig.) desmenjat(->) apàtic indolent displicent sord(fig.), indiferent a un prec, etc. 2 Ésser indiferent: tirar-s'ho tot a l'esquena no dir res(una cosa a algú), ésser-li indiferent. ésser-li tot u, íd. ésser-li (a algú) tant una cosa com l'altra, íd [...]
|
25.
acontentar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 satisfer complaure exaudir, escoltar benignament un prec i concedir el que hom demana. fer content(algú) Ant. Descontentar. 2 (acontentar-sepron.) donar-se per content donar-se per satisfet donar-se per pagat no desitjar res més 3 limitar-se a conformar-se resignar-se Manuel Franquesa i [...]
|
26.
oír
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
VERB MODEL v intr 1 sentir-hi. No oigo nada, no hi sento gens. v tr 2 sentir, oir. Oír un ruido, sentir un soroll. No se oía nada, no se sentia res. 3 [misa] oir. 4 [atender, escuchar] escoltar. Oír un ruego, escoltar un prec. 5 como oyes (o lo oyes), como oye usted (o lo oye usted), lo que oyes [...]
|
27.
Equivalències castellà - català. suplicatorio m
[PDF, 932 kB]
Font
Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
suplicatorio m - suplicatori m Prec que adreça un jutge inferior a un de superior o a
un tribunal perquè executi diligències que cauen fora del seu territori. [...]
|
28.
demanda
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 petició(esp. escrita) súplicao suplicació prec pregària(a Déu) requestao requeriment. Requesta de matrimoni. instància(escrita) sol·licitació postulació(en termes canònics) obsecració deprecació imprecació invocació conjuració adjuració 2 (En termes jurídics) recurs reconvenció exhort 3 [...]
|
29.
Criteris de redacció de la convocatòria de reunió
Font
Fitxes de l'Optimot
les corporacions locals, tenint en compte el que disposa el Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les corporacions locals sobre els diferents tipus d'intervencions, cal fer servir la forma Precs i preguntes. Un prec, d'acord amb la legislació citada, és la formulació d'una proposta [...]
|
30.
Documentació administrativa. La convocatòria de reunió. Ordre del dia
[PDF, 734 kB]
Font
Documentació jurídica i administrativa
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
corporacions locals, tenint en compte el que disposa el Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les corporacions locals sobre els dife- rents tipus d'intervencions, cal fer servir la forma Precs i preguntes. Un prec, d'acord amb la legislació citada, és la formulació d'una proposta d'actuació [...]
1 Aplicar l'orella a oir quelcom. dreçar l'orella (o les orelles) estar a les escoltes auscultar, escoltar els sorolls interiors del cos, com fa el metge. estar suspès dels llavis (d'algú), escoltar-lo amb atenció. estar amb un pam d'orella parar orelles o parar orella badar les orelles obrir l'orella (o les orelles) escoltar amb totes les seves orelles prestar atenció seguir. Perdoneu, no us seguia; estava distret. 2 Fer cas d'allò que ens diuen. fer cabal. Feia molt cabal dels consells del seu pare. curar-se. Ell no se'n curava, dels consells del seu pare. empatxar-se. No t'empatxis del que diuen els altres. donar orella prestar l'orella (a les paraules d'algú) exaudir, escoltar benignament un prec i concedir el que hom demana. Ant. Desoir. Tancar l'orella. No entendre's de raons. Tenir les orelles a cal ferrer: fingir no sentir allò que li diuen. Fer orelles de marxant. Fer com qui no hi sent. Desobeir. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |