FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Caiguda forta i cop que produeix. Es va esvarar a la banyera i, del bac, es va trencar un braç. caure un bac Tenir una caiguda. He caigut un bac quan anava amb la bicicleta. Trompada, cop violent. Va pegar un bac contra la paret i es va trencar una costella. a bacs De mala manera. No [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet de trencar-se una o més coses. Acció de trencar o de girar de camí. Accident que consisteix a trencar-se simultàniament molts fils d'ordit durant el tissatge. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moviment de caiguda del cap que fa qui s'adorm sense estar ajagut. Va fer una becaina tan grossa, que es va despertar. fer una becaina Trencar el son. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Trencar (una branca, un tronc, una canya, un os, etc.). El pes de la neu ha estronyat les branques dels arbres. La pedregada ha estronyat el blat de moro. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que tendeix a expandir o dilatar. L'ona expansiva va trencar tots els vidres. Que no sap contenir-se de manifestar els seus sentiments. M'agraden les persones alegres i expansives. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fixació articulada de la pua dels telers que permet que s'enretiri si accidentalment la llançadora queda enclosa dins la calada, i que evita de trencar els fils d'ordit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Canvi de lloc entre una síl·laba curta i una de llarga que la precedeix. Refracció de la llum. Reflex 6. Flexió forçada d'una extremitat per tal de trencar una anquilosi. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una cosa, descansar el seu pes sobre una altra. Esforçar-se amb insistència. Estirar amb força. El gos estrebava neguitós la cadena que el lligava. El gos, estrebant, va trencar la corretja. [...]
