FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'abandonar algú la religió en què ha nascut per professar-ne una altra. Acció de trencar els vots un eclesiàstic o religiós catòlic. Acció d'abandonar, de desertar, totalment un partit. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels fringíl·lids, d'uns 18 centímetres de llargada, plomatge bru, bec molt gros i prou fort per a trencar pinyols de cireres, d'olives, etc. (Coccothraustes coccothraustes). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Signe gràfic que consisteix en un guió curt (-), com el que s'empra per a separar els elements de certs compostos o es posa al final d'una ratlla quan cal trencar un mot que no hi cap complet. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que menja carn, especialment que s'alimenta principalment o exclusivament de carn. Animals carnívors. Ordre de mamífers placentaris integrat per individus amb ullals molt desenvolupats i queixals que els permeten de triturar la carn i trencar els ossos de les preses. Individu d'aquest [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de trencar o de trencar-se; l'efecte. trencament de condemna Incompliment d'una condemna imposada per sentència ferma. trencament de domicili Violació de domicili. trencament d'aprestos Operació d'acabament que té per missió fer desaparèixer el tacte [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument, generalment en forma de tenalles o pinces, per a trencar nous, ametlles, avellanes, etc. Ocell boscà de la família dels còrvids, d'uns 32 centímetres de llargada, amb el plomatge castany intens puntejat de blanc, propi de l'Europa central (Nucifraga caryocatactes). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cobrir d'una capa de guix. Aquestes parets, s'han d'enguixar. Posar o afegir guix (a una cosa). Un dels jugadors enguixà el tac. Aplicar un embenat de guix (a una part del cos) per a immobilitzar-la. Es va trencar el braç: encara el porta enguixat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'esforçar-se. Fer un esforç per aixecar un pes. Fent un esforç es va trencar, es va esllomar. Posa-hi tot el teu esforç. Força a la qual és sotmesa una peça en una secció determinada. esforç de cisallament Esforç tangencial en què [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer canviar d'idea (a algú). Els amics l'han caragirat. Canviar d'idea, trencar la paraula donada, renegar d'un partit, girar-se contra algú amb el qual s'estava en bones relacions. Es va caragirar d'anar a la muntanya. Un dia es caragirà contra els seus germans. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Trencar l'ull (d'una agulla o altre instrument). Fatigar en extrem els ulls (a algú), fer-li perdre la vista, pel fet de mirar insistentment, fixament, alguna cosa. Treballar amb mala claror desulla qualsevol. L'Úrsula es desullava davant d'aquell espectacle tan macabre. estar desullat [...]
