FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
és perduda sense remissió, etc. Es va posar a ploure, i adeu, excursió! Davant aquell munt de dificultats, adeu, entusiasme! Va caure, i adeu, càntir!: es va trencar en mil trossos. Comiat 1 1 . Va ésser un adeu emocionant. el suprem adeu La mort. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dividir (alguna cosa) en dues o més parts, especialment amb la idea de distribució. Partir un eixam. La Carlota es parteix la feina amb la seva cosina. Partir-se el guany. Partionar. Partir els termes d'un lloc. Trencar pel mig. Partir pinyons. Partir una post. Partir-se un marbre [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ametlla que conté dues llavors. ametlla queixalera Ametlla fàcil de trencar. Llavor anàloga a la de l'ametlla, com la del préssec, l'albercoc, etc. Objecte de forma semblant a una ametlla: diamant en forma d'ametlla, capoll de seda, etc. Peça de terra cuita, de les dimensions d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. fer petar la claca [o fer petar la xerrada] Conversar, entretenir-se enraonant. Morir 1 1. Xocar violentament. Va anar a petar contra la paret. fer petar alguna cosa per la cara a algú Clavar alguna cosa per la cara a algú. Trencar 1 1. D'una garrotada li va petar un braç. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
creuera de fusta massissa, per evitar que es pugui esberlar o trencar de cap a cap. Senyal que deixa un pinzell de donar bany o una monyeca de vernís, si els líquids no han quedat degudament i uniformement escampats. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
va trencar una cama. Pujava fatigosament pel pendent. Inclinació de la superfície d'un relleu: vessant, talús, aiguafons, etc. pendent d'enterrossament Pendent del dipòsit de materials sòlids darrere d'un dic. pendent de compensació Pendent d'equilibri dels [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fruit en drupa de la noguera, subglobós, verd, de carn amargant i astringent, amb el pinyol gros de clovella bruna i rugosa formada per dues meitats fàcilment separables. Trencar, esclafar, nous. Llavor comestible de la noguera, coberta d'una fina pellofa bruna i dividida en dues [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
treballaria, i es va estar tot el temps jugant. Era ben forta, i es va trencar. Implica, a vegades, una idea de repetició o de diferenciació. Fa dies i dies que plou. S'usa també, en principi de clàusula, per a introduir una interrogació sobre quelcom que relacionem amb allò que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
situació de tibantor, de reserva, de retraïment, etc. rompre la crisma a algú Trencar la crisma a algú. rompre les oracions a algú Destorbar-lo, interrompre'l en mal punt. rompre un cos de gent armada Desbaratar-lo, posar-lo en derrota. rompre una llança Trencar-la pel [...]
