S'escriuen amb majúscula inicial tots els substantius i altres elements, tret dels articles i les preposicions, que componen el sobrenom d'un lloc històric, geopolític o geoturístic. Per exemple:
el Principat de Catalunya (per Catalunya)
la Ciutat Comtal (per Barcelona)
la Ciutat Eterna (per [...]
Les expressions temporals que fan referència a les estacions de l'any es poden construir amb preposició o sense.
Generalment aquestes expressions temporals van precedides de la preposició a seguida d'un article determinat. Ara bé, es poden introduir sense preposició i amb article si van [...]
Si el nom d'una entitat, una empresa o un establiment va precedit d'article, aquest va amb majúscula inicial perquè forma part del nom propi. Per exemple:
La companyia Els Tramoies estrena espectacle aquest dijous.
L'acte va ser organitzat per l'ONG La Casa de l'Arbre.
Van anar a sopar a L [...]
Fitxa
8212/3Darrera versió: 19.02.2024
Títol
Preposició davant dels noms de les estacions: a la primavera, aquella primavera o en primavera?
Resposta
Les expressions temporals que fan referència a les estacions de l'any es poden construir amb preposició o sense.
Generalment aquestes expressions temporals van precedides de la preposició a seguida d'un article determinat. Ara bé, es poden introduir sense preposició i amb article si van acompanyades d'un modificador restrictiu. Per exemple:
A l'estiu ens vindrà a visitar la meva cosina.
Les tardors càlides les orenetes triguen més a marxar.
Vaig anar a Grècia l'estiu del 2023.
També se sol utilitzar la preposició en quan el nom de l'estació va acompanyat d'un modificador restrictiu i o bé no va encapçalat per cap article o bé porta un demostratiu. En canvi, se sol prescindir de la preposició quan el nom de l'estació duu un demostratiu i no porta cap modificador restrictiu. Per exemple:
El risc d'incendi és més elevat en estius tan secs com aquest. En aquell hivern de les nostres vides tot va canviar.
Aquest hivern tindrem l'estufa instal·lada.
Finalment, també és possible introduir aquestes expressions amb la preposició en i sense article, encara que aquesta construcció és poc habitual en l'actualitat fora de certs parlars, especialment, el valencià. Per exemple:
En hivern el poble s'omple de visitants.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (31.2.3)
La majoria denomsi adjectius acabats en vocal tònica fan el plural amb la terminació -ns. Per exemple:
acordió, acordions; ble, blens; carbó, carbons; israelià, israelians; palestí, palestins; republicà, republicans; roí, roïns.
En canvi, alguns neologismes acabats en vocal tònica fan el [...]
aquest cas, la forma camí és genèrica i només el nom propi s'escriu amb majúscules inicials.
En l'àmbit de l'excursionisme, hi ha nomsde rutes, camins i travesses en què les designacions genèriques s'escriuen amb majúscula inicial si les formes en qüestió s'han consolidat o responen a una denominació [...]
Estructura organitzada del conjunt denoms dels productes, línies de producte, departaments, serveis, etc. d'una empresa, que reflecteix les relacions que s'estableixen entre ells i que serveix per a definir i orientar la creació denoms nous. [...]
Font
Majúscules i minúscules Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
La lletra inicial dels noms propis i dels hipocorístics de persones i dels noms propis de divinitats s'escriu amb majúscula. Exemples: Joan Salvat Papasseit Déu la Santíssima Trinitat Je hovà Al·là Zeus Llucifer Cesc (Francesc) Ció (Concepció) [...]
En català, alguns noms (i adjectius) amb el singular acabat en -s són invariables quant al nombre. Per exemple:
alguns noms com ara tos, pols, albatros, cosmos;
els noms que acaben amb el sufix grec -itis: rinitis, hepatitis, flebitis, etc.;
els noms que acaben amb -us: cactus, globus [...]
Font
Majúscules i minúscules Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
minúscules. En el cas de les etiquetes, podem facilitar-ne la lectura escrivint amb majúscula especialment els noms, els verbs, els adjectius i els adverbis. Exemples: #DètzAnsOccitan #StJordiÒptim #ElBornNoEsToca #CatalunyaAixecaElTeló [...]
Els noms propis de persona que té una llengua són el resultat de la pròpia evolució històrica. Els factors decisius en la creació d'aquests noms són les successives aportacions ètniques, els corrents religiosos i les modes socials i culturals. Cada poble té uns costums, una història i uns gustos [...]
Fitxa
8212/3Darrera versió: 19.02.2024
Títol
Preposició davant dels noms de les estacions: a la primavera, aquella primavera o en primavera?
Resposta
Les expressions temporals que fan referència a les estacions de l'any es poden construir amb preposició o sense.
Generalment aquestes expressions temporals van precedides de la preposició a seguida d'un article determinat. Ara bé, es poden introduir sense preposició i amb article si van acompanyades d'un modificador restrictiu. Per exemple:
A l'estiu ens vindrà a visitar la meva cosina.
Les tardors càlides les orenetes triguen més a marxar.
Vaig anar a Grècia l'estiu del 2023.
També se sol utilitzar la preposició en quan el nom de l'estació va acompanyat d'un modificador restrictiu i o bé no va encapçalat per cap article o bé porta un demostratiu. En canvi, se sol prescindir de la preposició quan el nom de l'estació duu un demostratiu i no porta cap modificador restrictiu. Per exemple:
El risc d'incendi és més elevat en estius tan secs com aquest. En aquell hivern de les nostres vides tot va canviar.
Aquest hivern tindrem l'estufa instal·lada.
Finalment, també és possible introduir aquestes expressions amb la preposició en i sense article, encara que aquesta construcció és poc habitual en l'actualitat fora de certs parlars, especialment, el valencià. Per exemple:
En hivern el poble s'omple de visitants.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (31.2.3)