81.
salsa
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 gastr salsa. Salsa tártara, salsa tàrtara. 2 fig salsa. Esto es la salsa de la vida, això és la salsa de la vida. 3 fam [gracia] sal, aire m, gràcia. 4 en su propia salsa fig en el seu element. 5 salsa bechamel (o besamel) salsa beixamel, beixamel. 6 salsa blanca salsa blanca. 7 salsa mahonesa [...]
|
82.
alentar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
sense) dir res, no (o sense) dir ni piu. 6 no (o sin) alentar fam [sin moverse] no fer un alè d'aire. v pron 7 [envalentonarse] envalentir-se, sentir-se (o fer el) valent, tenir (o agafar, o gastar) fums. 8 encoratjar-se, animar-se. Al ver que ganábamos se alentaron, en veure que guanyàvem s [...]
|
83.
campo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
camp d'esports. 27 campo eléctrico, magnético camp elèctric, magnètic. 28 campo operativo med camp operatori. 29 campo santo cementiri. 30 campo visual camp visual. 31 campos elíseos camps elisis. 32 dejar el campo libre deixar el camp lliure. 33 en campo abierto (o libre) a cel obert, a ple aire, a [...]
|
84.
mar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
i fam tirar aigua a mar, donar cops d'espasa a l'aire. 7 hablar de la mar fig i fam fer castells en l'aire. 8 hacerse a la mar mar fer-se a la mar, prendre la mar, anar en mar (o a la mar). 9 la mar fig i fam la mar. Es la mar de feliz, és la mar de feliç. Este chico me gusta la mar, aquest noi m [...]
|
85.
cortar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 tallar. La sierra corta la madera, la serra talla la fusta. 2 tallar. Cortó un trozo de queso, tallà un tros de formatge. 3 geom tallar. 4 [el agua] tallar, fendre, fendir. 5 [el aire] solcar. 6 [la piel] tallar, clivellar. 7 [recortar] retallar. Cortar una flor en cartulina, retallar una [...]
|
86.
pájaro
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 ornit ocell, moixó. Los pájaros cantan, els ocells canten. 2 fig [astuto] bona peça f, pua f, escolà, esmolet, pinta. ¡Qué pájaro!, quina bona peça!3 más vale pájaro en mano que ciento volando fig val més un pardal a la mà que una perdiu en l'aire, val més un ocell a la mà que cent a volar. 4 [...]
|
87.
tomar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 5 prendre. Tomar el pulso, una entrada, vistas, lecciones, notas, apuntes, apariencia, aspecto, el aire, un baño, el sol, prendre el pols, una entrada, vistes, lliçons, notes, apunts, aparença, aspecte, l'aire, un bany, el sol. 6 prendre. Tomar un acuerdo, una decisión, pie, ocasión, pretexto [...]
v tr 1 [con la mano] prendre, agafar. 2 tenir. Toma, un regalo para ti, té, un regal per a tu. 3 [con otro instrumento] agafar. Toma agua de la fuente con un vaso, agafa aigua de la font amb un got. 4 [admitir, aceptar] agafar, prendre. Tomad el dinero que os den, agafeu els diners que us donaran. 5 prendre. Tomar el pulso, una entrada, vistas, lecciones, notas, apuntes, apariencia, aspecto, el aire, un baño, el sol, prendre el pols, una entrada, vistes, lliçons, notes, apunts, aparença, aspecte, l'aire, un bany, el sol. 6 prendre. Tomar un acuerdo, una decisión, pie, ocasión, pretexto, represalias, venganza, prendre un acord, una decisió, peu, ocasió, pretext, represàlies, venjança. 7 [comida, bebida] prendre. 8 prendre. Tomar el pecho, prendre el pit. 9 prendre. Tomar mujer, prendre muller. 10 prendre. Tomar fiado, prendre a crèdit. 11 [adoptar, adquirir] agafar. Tomar vicios, costumbres, agafar vicis, costums. 12 [consistencia, cuerpo, forma, fuerza] agafar, prendre. 13 [carrerilla, impulso] prendre, agafar. 14 [adquirir, comprar] comprar, adquirir. Tomar una tienda, un negocio, una casa, comprar una botiga, un negoci, una casa. 15 [alquilar] llogar, prendre a lloguer. Hemos tomado una casita en la costa, hem llogat una caseta a la costa. 16 [contratar] prendre, agafar. Tomar un criado, secretario, prendre un criat, secretari. 17 prendre. Tomar tierra, prendre terra. 18 [cariño, afecto, antipatía, odio] posar. 19 aprendre. Tomó esta expresión de labios de su madre, va aprendre aquesta expressió de llavis de la seva mare. 20 [un nombre] adoptar, prendre. 21 [recibir] rebre. Al cruzar la frontera el río toma otro nombre, en passar la frontera el riu rep un altre nom. 22 [un vehículo] agafar, prendre. Tomar el autobús, el avión, agafar l'autobús, l'avió. 23 agafar, prendre. Toma el pasillo de la derecha, agafa el passadís de la dreta. 24 [frío, calor] agafar. 25 [venir] venir, agafar, entrar. Me tomaron ganas de reír, em vingueren ganes de riure. 26 [medir] prendre. Tomar la altura, las medidas, de una estantería, prendre l'alçària, les mides, d'una prestatgeria. 27 [grabar] enregistrar. Tomar una canción en disco, enregistrar una cançó en disc. 28 [cubrir el macho a la hembra] cobrir. 29 fotog agafar. Tomar un paisaje, un grupo, agafar un paisatge, un grup. 30 fotog [una foto] fer. 31 jocs [hacer baza] fer basa. 32 jocs [la pelota] entomar, parar, tomar. 33 mil [conquistar] prendre. Tomar una posición, prendre una posició. 34 mil [las armas] prendre. 35 haberla tomado con venir-li la dèria de. Ahora la ha tomado con el inglés, ara li ha vingut la dèria de l'anglès. 36 lo toma o lo deja ho agafes o ho deixes. 37 más vale un toma que dos te daré fig val més un té que dos te'n daré, val més un pardal a la mà que una perdiu en l'aire. 38 no tomar en serio una cosa no prendre's seriosament una cosa. 39 si se lo toma usted así si us ho preneu d'aquesta manera. 40 tenerla tomada con alguien portar-la (o tenir-la) votada a algú, prendre-la amb algú. 41 ¡toma! [sorpresa] renoi!, bufa! 42 ¡toma! té! ¡Toma! Ahora ya está todo claro, té!, Ara ja és tot clar. 43 ¡toma! apa!, té! ¿No querías engañarle tú...? Pues ¡toma!, no el volies enredar? Doncs, apa! 44 ¡toma! [para llamar al perro] té! 45 tomar a bien prendre a bé. 46 tomar a mal prendre a mal, prendre's malament. 47 tomarla con alguien prendre-la amb algú. 48 tomar por prendre per. Tomar a uno por otro, prendre algú per un altre. 49 tomar prestado manllevar. 50 tomar razón [en un registro] prendre nota. 51 ¡tómate esa! fam [¡chúpate esa!] fort!, massa poc!, t'està (o li està) bé!, beu-te aquest ou, que l'altre es cou! 52 toma y daca fam dona-me'n que te'n donaré, un té vol un do, qui dona rebre espera. v intr 53 [coger, tirar] tirar, tombar, tòrcer. Al llegar al molino toma a la derecha, en arribar al molí tira a la dreta. 54 p fr [coger, prender] prendre, agafar. En esta tierra toma bien el pino, en aquesta terra agafa bé el pi. v pron 55 [oxidarse] rovellar-se. 56 [comer, beber] prendre tr. 57 prendre's. Se toma atribuciones que nadie le ha dado, es pren atribucions que ningú no li ha donat. |
88.
lanza
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
'aire. 8 lanza en ristre [en un combate] amb la llança al rest. 9 lanza en ristre fig [preparado] a peu ferm, en peu de guerra. 10 no romper lanzas con nadie fig no tenir raons amb ningú. 11 quebrar lanzas con alguien fig i fam [enemistarse] enemistar-se (o trencar) amb algú. 12 romper lanzas por fig i [...]
|
89.
alto
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
por alto se me'n va anar del cap, em fugí del cap, no hi vaig pensar. 37 tirar (o lanzar) por alto tirar enlaire (o en l'aire). 38 tirar (o lanzar) por alto p fr [contar largo] tirar llarg, no quedar curt. interj 39 alto!40 ¡alto ahí! [para detener a alguien en lo que hace o dice] alto!, ep!, para el [...]
|
90.
cabello
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
cabello en el aire tenir nas (o bon nas), tenir molta lletra menuda. 9 estar colgado de los cabellos fam estar escanyat. 10 estar pendiente de un cabello fig aguantar-se per un pèl (o un fil). 11 llevar de (o por) los cabellos fig i p fr portar a rossegons. 12 mesarse los cabellos fig estirar-se els [...]
|