Resultats de la cerca frase exacta: 699
|
61.
atraçar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Indicar (a algú) el camí per a anar a un indret. No em van saber atraçar, i em vaig perdre pel camí. Fer anar (algú) a trobar-se amb algú a algun fi. Cercava una col·laboradora, i em va atraçar a tu. [...]
atraçar
|
|
62.
ningú
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cap persona. No ha vingut ningú. Ho ha fet sense demanar ajut a ningú. Hi ha ningú que gosi dir-li-ho? Tu no ets ningú per a impedir-m'ho. un ningú [o un no ningú] Una persona sense gens de valor. [...]
|
|
63.
t'
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom de segona persona tu quan precedeix immediatament un verb començat en vocal o h o l'un dels dos pronoms hi i ho. No t'escolta. No t'ho vull dir. [...]
|
|
64.
somiar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
realització, discórrer fantàsticament. I tu et penses que ell es desprendrà del que més estima per donar-nos-ho a nosaltres? Tu somies, noi. somiar despert Somiar 1 3 . Veure en somni. He somiat que queia daltabaix d'un balcó. Avui he somiat el meu oncle mort. Tu em vas dir que ho [...]
|
|
65.
vós
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pronom personal de segona persona, fórmula de tractament emprada en adreçar-se a algú que hom no tracta de tu o de vostè; quan és subjecte, exigeix el verb en segona persona del plural. Vós m'ho heu dit. Beneita sou Vós entre totes les dones. [...]
|
|
66.
dèria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Idea fixa que mena o incita persistentment a fer alguna cosa. Llavors ell tenia la dèria de casar-se. Tenir, agafar, una dèria per una cosa. Objecte que la motiva. Cadascú té la seva dèria. Tu no t'escoltes a ningú: vas a la teva dèria i prou. [...]
|
|
67.
delatar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Portar a coneixement de la justícia (un crim o un delicte). Delatar un frau, una conspiració. El van delatar com a conspirador. Descobrir (alguna cosa que algú voldria amagar). La teva discreció delata la teva timidesa. Aquestes paraules el delaten. Dient això, tu [...]
|
|
68.
quedar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El vent, l'oneig, calmar-se. Fer una quedada, en el joc de billar. Restar, romandre. Jo me'n vaig; tu queda't i espera'l. Qui es quedarà avui a vetllar-lo? Apoderar-se (d'una cosa), retenir-la. Se m'ha quedat tots els discos que li vaig deixar. [...]
|
|
69.
terrejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Les perdius terregen. Habitar i conrear la terra, lluny de la mar. S'estima més terrejar que no pas marinejar. Tractar amb terra (quelcom) per llevar-ne una substància estranya, una impuresa. Fer caure a terra (l'adversari). Com t'has deixat terrejar, per un noi més petit que tu [...]
|
|
70.
avantatge
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Distància que separa un mòbil d'un altre que li va al darrere. A la primera volta la corredora africana portava 10 metres d'avantatge a les altres corredores. Allò que dona una superioritat en qualsevol cosa. Té sobre tu l'avantatge d'una més gran experiència. Oferir [...]
|
atraçar
1 v. tr. [LC] Indicar (a algú) el camí per a anar a un indret. No em van saber atraçar, i em vaig perdre pel camí.
2 v. tr. [LC] Fer anar (algú) a trobar-se amb algú a algun fi. Cercava una col·laboradora, i em va atraçar a tu.