f 1 [acció i efecte de fonamentar] fundamentación. 2 constr cimientos m pl.  [...]

[Se conjuga como: apretar] v tr 1 arquit [un edificio] fonamentar, cossolar. 2 [la amistad, las relaciones, la paz] consolidar, enfortir, afermar. v pron 3 consolidar-se, enfortir-se, afermar-se.  [...]

Fal·làcia consistent a fonamentar l'ordre moral en l'ordre natural. [...]

v tr 1 p fr solidar, afermar, consolidar. 2 fig fonamentar.  [...]

aguantar, apuntalar, fonamentar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

v. tr. assentar fundar recolzar sostenir fonamentar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Valoració periòdica de l'acompliment d'objectius d'un treballador dins una organització per a fonamentar decisions de promoció i de formació i verificar que s'utilitzen criteris estandarditzats. [...]

v tr 1 basar. 2 fig basar, fonamentar. v pron 3 fig basar-se, fundar-se. ¿En qué te basas para afirmar tal cosa?, en què et bases per afirmar això? [...]

Persona destinatària de fons públics, que ha de dur a terme l'activitat que en va fonamentar l'atorgament o que es troba en la situació que en legitima la concessió. [...]

Acta en què un notari comprova que uns fets sobre els quals es poden fonamentar uns drets o unes situacions personals o patrimonials, amb transcendència jurídica, són coneguts partint de les declaracions de testimonis, la comprovació de documents, la inspecció física i altres proves. [...]