FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
d'improperis. mortificació, acció de molestar fortament algú, esp. en el seu amor propi. Cp. vituperi vexació. Les vexacions que sofreix el nostre poble. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
anatematitzar. El subjecte, en sentit propi, és sempre l'Església. renegar de. Renegar de la seva desgràcia, maleir-la. carregar (algú) de malediccions imprecar. El complement no és la persona que hom maleeix, sinó el mal que hom li desitja. Imprecar la mort d'algú. Manuel Franquesa i [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
picapunt, enuig en què juga l'amor propii que és causa de renyines, etc. desplaer, molèstia, ira. Ant. Desenuig. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Allò que és propi d'una cosa. característica qualitat(->) atribut manera d'ésser modalitat, atribut moral (terme de filosofia) virtut. La virtut medicinal d'una planta. 2 Qualitat de propi, que convé exactament al que hom vol dir, etc. precisió. S'expressa amb molta precisió. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Conducte del fum d'un fogar. fumerao fumeral 2 Per ext., el fogar mateix, quan és a terra i obert, com el que hi ha a les cuines i en algunes habitacions. llar escalfapanxes foc a terra Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]