1 Salutació en anar-se'n. adeu(->) acomiadament benanada. Li donaren la benanada. 2 Prendre comiat: Acomiadar-se(->) Donar comiat: Acomiadar(->) 3 Rescissió d'un contracte. acomiadament desnonament(d'un lloguer) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

desenganyat. Estava tan desenganyat que ja no creia ningú. desil·lusionat quedar-se a l'escapça anar-se'n amb la cua entre cames restar amb un pam de nas rebre una dutxa freda desencantat Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 caminar. 2 (Dit d'una màquina, d'un mecanisme) anar. El rellotge no va: deu estar espatllat. 3 (Dit d'un afer, etc.) rutllar. Si et llevessis d'hora, tot rutllaria millor. 4 anar-se'n. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

partidao partiment departimento departença marxa. Quan és la marxa? moguda, acció d'anar-se'n d'un lloc on hom habitava. sortida. La sortida del tren. Quina serà l'hora de sortida? evacuació. L'evacuació de les tropes d'ocupació. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

degotar el líquid d'un recipient o d'un objecte mullat. escolar. Els escolans han escolat les canadelles. buidar. 3 desfer. fer-se una carrera. Se m'ha fet una carrera en una mitja. 4 (escórrer-sepron.) córrer, fluir, rajar. 5 relliscar. anar-se'n. Se me'n va anar la mà. 6 anar-se'n [...]

1 còlico còlica fluix de ventre corrença corrípies(fam.) cagarineso cagarrines. Tenir cagarines. caguetes(vulg.) descomposició de ventre 2 Tenir diarrea: Anar fluix de ventre. Escagarrinar-se. Escagassar-se, debilitar-se per efecte d'una diarrea prolongada. Anar-se'n com el broc del càntir [...]

. intr. anar-se'n. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

(la salut) Cp. avariar 2 pron. Fer-se malbé: espatllar. fer-se (o tornar-se) sabater, es diu de certes coses quan es fan malbé. Olives sabateres. anar a mal borràs anar-se'n al dimoni(una cosa). L'estofat se n'ha anat al dimoni: la cuinera el va deixar al foc i es va distreure. [...]

1 menar. A veure si el puc menar a venir amb nosaltres. persuadir. L'he persuadit d'anar-se'n. convèncer fer decidir a(fer quelcom) ensibornar, induir amb raons capcioses o enganyoses. moure a Cp. tocar el botet a algú: induir-lo a dir allò que volia tenir secret, fer cantar algú, íd. 2 [...]

darrer badall(fam.) exhalar l'esperit (o l'ànima) fer el darrer alè anar-se'n al cel(en llenguatge religiós) donar (o retre) l'ànima a Déu, íd. anar-se'n(fig.) volar al cel, es diu d'un infant. anar-se'n a l'altre món(o a l'altre barri) retre (o pagar) el deute a la natura pagar tribut a la mort [...]