1. Contacte entre vocal tònica i vocal àtona

• Si la segona vocal és i o u, es forma diftong decreixent. Per exemple: serà histèric [àj], racó humit [ów].

• En els parlars que no fan la reducció de les vocals a, e i o, aquestes es fusionen amb la tònica si són idèntiques (germà ansiós [à]); si la segona és una e travada, generalment s'elideix (germà espavilat [à]); en la resta de casos, el contacte se sol resoldre amb hiat (allí espia [í.e]) o bé amb diftong (germà egoista [ae]), segons el cas.

• En els parlars que tenen vocal neutra, aquesta s'elideix. Per exemple: ple estiu [è], allò anima [ò]. I si la vocal és i o u, també es pot formar diftong creixent. Per exemple: ningú em mana [ú] o bé [w] + vocal neutra.

2. Contacte entre vocal àtona i vocal tònica:

• Si la primera vocal és i o u, el grup se sol pronunciar amb hiat. Per exemple: criteri òptim [i.ò], tribu àrab [u.à]. Ara bé, quan les vocals són idèntiques, es poden arribar a fusionar en una sola vocal. Per exemple: residu útil [ú].

• En els parlars que no fan la reducció de les vocals a, e i o, el grup també se sol pronunciar amb hiat: gerro àrab [o.à], filla única [a.ú]. Ara bé, si les vocals són semblants també es poden fusionar en una de sola. Per exemple: puma àgil [á]. De la mateixa manera, en alguns casos, se sol elidir la vocal àtona: una hora [ò], mitja hora [ò], quina hora [ò], onze anys [á].

• En els parlars que tenen vocal neutra, quan la vocal següent de la seqüència de mots no és i ni u, la vocal neutra se sol pronunciar, però també s'acostuma a elidir, sobretot si l'accent és secundari. Per exemple:
  la música alta (de l'habitació): vocal neutra + [à] o bé [à]
  hi posa èmfasi (desmesurat): vocal neutra + [è] o bé [è]
  queda orfe (de pare): vocal neutra + [ò] o bé [ò]
  una illa (deserta): vocal neutra + [í] o bé [í]
  una úlcera (d'estómac): vocal neutra + [ú] o bé [ú]