FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corrent estètic de la literatura barroca castellana, relacionat amb el conceptisme, caracteritzat principalment per l'ús de llatinismes, per una sintaxi complicada i per l'abundància de figures retòriques i d'al·lusions cultes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estudi científic de la llengua i la literatura catalanes. L'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes promou l'estudi i la difusió de la catalanística. Estudi de les manifestacions culturals i de l'entorn natural dels territoris de llengua catalana i de l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Construir de nou. Refer, millorar. Reproduir (un esdeveniment, una escena, etc.) basant-se en elements coneguts o en hipòtesis possibles. Reconstruir els fets en el lloc del crim. Reproduir, en teatre, en literatura, en cinema, (un fet o un ambient històric). Completar gràficament l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inspirat en l'art grec antic. Edifici neogrec. Relatiu o pertanyent a l'art, la història, la llengua i la literatura gregues des de l'època medieval. Llengua grega des de l'època medieval fins avui. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moviment de renovació dels estudis clàssics que arrelà en la literatura italiana i s'imposà per tot Europa, contemporàniament al Renaixement. Conjunt de doctrines i actituds pròpies dels humanistes del Renaixement. Tendència a considerar l'ésser humà com [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de corrents estètics que, des del començament del segle xx, propugnen en les arts i en la literatura l'experimentació i la innovació temàtiques i formals i la revolta contra les idees i els costums de la societat i la cultura dominants. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
A l'Àfrica nord-occidental, persona que exerceix diferents funcions socials relacionades amb la transmissió de la cultura, com ara la de bufó, la de recitador de genealogies i gestes, la de conservador de la literatura oral, la de censor de costums o la de músic professional. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bastó alt del qual se servien els pelegrins en llurs viatges pedestres. Vara de metall que usen certs capellans en les processons i altres cerimònies religioses. Espasa d'estoc, que punxa però no talla. En la literatura occitana i catalana medieval, vers o ratlla d'una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Festa catòlica en què se celebra solemnement, dotze dies després de Pentecosta, la institució de l'eucaristia. Col·lecció general d'escrits. El corpus de les inscripcions llatines. Tota la literatura sobre una matèria. Conjunt d'enunciats o de textos utilitzats en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De color d'or. Caracteritzat per la prosperitat i l'esplendor. El segle xv va ser el període daurat de la literatura catalana. Època daurada. Anys daurats. Que representa la màxima aspiració d'algú. El seu somni daurat és participar en uns jocs olímpics. [...]
