Són de la segona conjugació, i no de la tercera, els verbs següents: batre (i derivats: abatre, debatre, rebatre...)  cloure (i derivats: concloure, excloure, incloure...)  córrer (i derivats: concórrer, discórrer, ocórrer, recórrer...) fondre (i derivats: confondre, difondre, infondre [...]

Els participis dels verbs acabats en -endre (encendre, pretendre, etc.) i -ondre (confondre, difondre, infondre, etc.) acaben en -ès i -ós respectivament. Per exemple: encès (i no encengut) pretès (i no pretendit) confós (i no confundit) infós (i no infundit) En canvi, el verb pondre i els que [...]

Són de la segona conjugació, i no de la tercera, els verbs següents: batre (i derivats: abatre, debatre, rebatre...)  cloure (i derivats: concloure, excloure, incloure...)  córrer (i derivats: concórrer, discórrer, ocórrer, recórrer...)  fondre (i derivats: confondre, difondre, infondre [...]

El terme català miliard fa referència a un conjunt de mil milions d'unitats i equival al terme anglès nord-americà billion. Hem d'anar amb compte, doncs, a no confondre billion amb el terme català bilió, que fa referència a un conjunt d'un milió de milions d'unitats.  [...]

confús, els seus escrits costen d'entendre. Quan va vessar el cafè va quedar ben confús i no va saber reaccionar. En canvi, confós, confosa són formes del participi del verb confondre, que significa 'prendre una cosa o una persona per una altra que s'hi assembla' i també 'desconcertar en la discussió [...]

Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de sé i se. S'escriu sé quan és una forma del verb saber: Jo en sé la resposta, No sé per on començar. S [...]

'escriptura de l'adjectiu espacial no s'ha de confondre amb la d'un altre adjectiu, especial, que vol dir 'característic, particular, peculiar'. Per exemple: Li farem un regal molt especial.  [...]

Per expressar 'a un temps, unidament, conjuntament', l'expressió adequada és a l'una, no pas a la una. Per exemple: Xerraven a l'una. Hem d'anar tots a l'una, si no volem fracassar. Convé no confondre aquesta expressió amb la referència a l'hora del dia, cas en què per tradició el mot [...]

Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de mà i ma. S'escriu mà amb el significat de 'part terminal del braç': Dona'm la mà (però dues mans). S'escriu [...]