Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 126

81. Article davant dels dies de la setmana / 'el dimecres' o 'els dimecres'? ('cada dimecres')
Font Fitxes de l'Optimot
Quan els dies de la setmana es refereixen a un temps immediatament passat o immediatament futur, no duen article definit. A més, poden portar la data, que té una funció d'explicació, entre comes. Per exemple, si avui és dia 21 de novembre, podem dir: Vindré dijous o Vindré dijous, 27 de [...]
82. Correlació des de... fins a / des del 10 de juliol fins al 30 d'agost o del 10 de juliol fins al 30 d'agost?
Font Fitxes de l'Optimot
Per indicar l'origen i el final d'un període de temps o d'un espai físic, es pot usar la correlació des de... fins a (o, en alguns casos, fins). Per exemple: Vindrà aquest estiu: des del 10 de juliol fins al / fins el 30 d'agost. Anirem a peu des de casa fins a l'estació. Una altra variant d [...]
83. Perífrasis de gerundi: estar + gerundi
Font Fitxes de l'Optimot
84. Ser o estar: ser davant de locatius
Font Fitxes de l'Optimot
departament. També es fa servir el verb ser (i no estar) per expressar la localització en el temps. Per exemple: A l'Argentina ara són a l'hivern. Ara som al mes de setembre. Cal tenir en compte que amb els dies de la setmana, quan el verb està en primera persona del plural, de vegades s'elideix la [...]
85. Contraccions: 'al', 'del', 'pel', 'can', etc.
Font Fitxes de l'Optimot
exemple: Va a l'institut. Torna de l'hort. Passa per l'ermita. La flor és per a l'Anna. Vaig a ca l'Agustí. Tampoc no hi ha contracció quan l'article s'escriu en majúscula:  És d'El Salvador. (nom propi de lloc que no s'ha catalanitzat) Ho ha llegit a El Temps. (nom de publicació periòdica)  [...]
86. Usos de per a davant de nom / És un recurs molt car per la ciutat o És un recurs molt car per a la ciutat?
Font Fitxes de l'Optimot
és poc temps. 3. Destinació o finalitat. Per exemple: L'oli és per a tu. Els globus són per a la festa. 4. Finalment, l'expressió fer per a ('ser adequat'). Per exemple: Aquest noi no fa per a tu. Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (19.3.5.4c)  [...]
87. Usos del quantificador gaire / No té gaire gana o No té molta gana?
Font Fitxes de l'Optimot
invariable. Per exemple: No té gaire gana i ha menjat poc. Fa gaire estona que t'esperes? Si dinem gaire tard, no tindrem temps d'anar al cinema a la tarda. La reunió ha acabat sense gaires/gaire conclusions clares. En determinats parlars, com el valencià i el tortosí, el quantificador gaire ha [...]
88. 'mentre', 'mentrestant' o 'mentre que'? / 'mentres' o 'mentre'?
Font Fitxes de l'Optimot
condicional. Per exemple: Mentre faci la feina que li toca, tot anirà bé. mentrestant Mentrestant és un adverbi i, per tant, no enllaça cap element sinó que funciona sol i expressa una circumstància en relació amb l'element que modifica. Concretament expressa el temps durant el qual s'esdevé una cosa. Per [...]
89. Règim verbal de treballar
Font Fitxes de l'Optimot
El verb treballar és intransitiu amb el significat d'aplicar-se amb un esforç sostingut en l'execució d'una acció o d'una obra. Per exemple: La Sílvia treballa a mitja jornada. En Pere treballa molt i no té temps de preparar-se les oposicions. Si es vol indicar que s'exerceix un ofici, una [...]
90. Usos del condicional / Probabilitat referida al futur: condicional irreal
Font Fitxes de l'Optimot
Les oracions condicionals anomenades irreals remeten a situacions que el parlant presenta com a falses o poc probables en un context temporal de present o futur. El temps verbal més habitual després de la conjunció si o del connector que expressa la condició és l'imperfet de subjuntiu. Per exemple [...]
Pàgines  9 / 13 
<< Anterior  Pàgina  4  5  6  7  8  9  10  11  12  13  Següent >>