FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Element químic no-metàl·lic del grup dels halògens, gas groc verdós, molt pesant, d'olor sufocant, molt irritant, de propietats oxidants, decolorants i antisèptiques (símbol, Cl; nombre atòmic, 17; pes atòmic, 35,45). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot gr. khlorós, 'verd clar'. Ex.: clorofil·la, clorosi, clorènquima. Forma prefixada del mot clor. Ex.: cloroacètic, cloroplatínic, cloroacetona, clorobenzè, cloramina. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que conté clor, que ha estat tractat amb clor. Sal de l'oxoàcid de clor pentavalent. Anió de fórmula ClO3-, derivat de l'oxoàcid de clor pentavalent per dissociació de l'hidrogen. clorat de sodi Sal cristal·lina blanca, de fórmula NaClO3, emprada com a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Compost en què tots els àtoms d'hidrogen de la molècula d'etilè han estat substituïts per clor, solvent no inflamable molt emprat per al rentatge en sec i altres aplicacions generals. [...]