Resultats de la cerca frase exacta: 22
Diccionari de la llengua catalana
|
21.
separar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar l'una en una part i l'altra en una altra (dues o més persones o coses que estan l'una al costat de l'altra, reunides, mesclades). Els teníem dins una mateixa gàbia, però els hem haguts de separar. Separar la fruita bona de la macada. Allunyar (alguna persona o alguna cosa [...]
separar
|
|
22.
estirar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sotmetre (alguna cosa) a l'acció de dues forces que tendeixen a allunyar llurs punts d'aplicació allargant-la, estenent-la, posant-la tibant, traient-la del seu lloc. Estira't les mitges, que et cauen. Tu estira la corda per un costat i jo l'estiraré per l'altre, a veure si la rompem [...]
|
separar
1 1 v. tr. [LC] Posar l'una en una part i l'altra en una altra (dues o més persones o coses que estan l'una al costat de l'altra, reunides, mesclades). Els teníem dins una mateixa gàbia, però els hem haguts de separar. Separar la fruita bona de la macada.
1 2 v. tr. [LC] Allunyar (alguna persona o alguna cosa) del costat d'una altra, d'enmig de les altres. Separar dos que es barallen. Separar el cap del cos.
1 3 intr. pron. [LC] [DR] L'Esteve s'ha separat de la seva dona. Separar-se marit i muller. Aneu plegats: no us separeu mai.
1 4 v. tr. [LC] Destituir (algú) del càrrec que exercia.
2 tr. [LC] Estar situat (entre dues o més coses o persones) impedint que es toquin, ocupar l'espai que hi ha (entre dues coses). La distància que ens separa. Els Pirineus separen Espanya de França. La paret que separa els dos jardins.