Els topònims Barcino, Betulo, Egara, Iluro i Tarraco corresponen a la forma antiga dels topònims Barcelona, Badalona, Terrassa, Mataró i Tarragona, respectivament.
Com que aquestes formes antigues són esdrúixoles, malgrat que inicialment no portarien accent, s'ha optat per accentuar-les i així af [...]
Els noms dels rius catalans més significatius generalment porten l'article masculí (que provindria d'un mot descriptiu geogràfic masculí elidit o sobreentès, com ara riu). Per exemple: l'Ebre, el Francolí, el Llobregat, l'Onyar, el Segre, el Ter...
N'hi ha uns quants, però, que porten l'article [...]
Els noms propis no catalans que no tenen una forma catalana adaptada d'ús general se solen pronunciar d'acord amb la llengua originària del nom propi. Cal evitar, però, les pronúncies massa forçades.
En el cas del nom propi de la cancellera alemanya Angela Merkel, la consonant g, per exemple, es [...]
Com a norma general es tradueixen tots els noms de poblacions o ciutats quan hi ha tradició de fer-ho en català. Així doncs, Huesca és Osca, London és Londres i Milano és Milà. Però Buenos Aires o Washington, per exemple, no s'han traduït mai. Aquesta norma també s'aplica als noms d'estats, de nac [...]
A l'hora d'escriure el nom o els cognoms d'una persona, no hi ha cap norma gramatical que determini si s'han d'escriure amb guionet o sense. Per exemple:
Joan-Anton o Joan Anton
Anna-Clara o Anna Clara
Així, l'ús o no del guionet en noms compostos de persona és una tria estrictament personal [...]
Quan s'incorpora el nom d'una institució o un organisme estranger al català, generalment se li atribueix el gènere que tindria el nom estranger si es traduís, encara que el gènere de la llengua estrangera i el del català no coincideixin. Així, cal dir:
el KGB o el Komitet Gosudarstvennoje Bezopas [...]
Hi ha temps verbals compostos que estan formats per l'auxiliar haver i un participi, que és una forma no personal que presenta flexió de gènere i nombre. En una part important dels parlars el participi d'aquests temps compostos concorda amb un nom o amb alguns pronoms febles en els casos següents [...]
Fitxa
787/4Darrera versió: 29.11.2022
Títol
Majúscules i minúscules de l'article en els noms de lloc no catalans
Resposta
L'article dels noms de lloc no catalans s'escriu amb majúscula inicial i roman invariable en els casos en què, si fos català, es contrauria. Per exemple:
a Las Bárdenas de La Rioja per Los Angeles des de Le Havre d'El Bierzo a El Cobre
Aquesta regla no s'aplica als llocs no catalans amb forma catalanitzada, per exemple: l'Havana, el Caire.
aquest text es parla de les tres Maries.
Per als casos de noms compostos, però, cal tenir en compte que habitualment només es pluralitza el segon element. Per exemple:
Faran un càsting per a un espectacle sobre La Trinca: diuen que triaran el més autèntic de tots els Josep Maries, Tonis i Miquel Àngels [...]
L'article dels topònims estrangers que tenen una forma tradicional en català es tradueix i segueix els criteris establerts pel que fa a l'apostrofació i contracció, i l'ús de les majúscules i minúscules. Per exemple:
del Caire
a la Haia
per l'Havana
de la Manxa
cap als Monegres
Contràriament, en [...]
L'article dels noms de lloc no catalans s'escriu amb majúscula inicial i roman invariable en els casos en què, si fos català, es contrauria. Per exemple:
a Las Bárdenas
de La Rioja
per Los Angeles
des de Le Havre
d'El Bierzo
a El Cobre
Aquesta regla no s'aplica als llocs no catalans amb forma [...]
Fitxa
787/4Darrera versió: 29.11.2022
Títol
Majúscules i minúscules de l'article en els noms de lloc no catalans
Resposta
L'article dels noms de lloc no catalans s'escriu amb majúscula inicial i roman invariable en els casos en què, si fos català, es contrauria. Per exemple:
a Las Bárdenas de La Rioja per Los Angeles des de Le Havre d'El Bierzo a El Cobre
Aquesta regla no s'aplica als llocs no catalans amb forma catalanitzada, per exemple: l'Havana, el Caire.