FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En els ports, els canals, etc., indret protegit artificialment on les embarcacions poden dur a terme la càrrega i la descàrrega amb tota seguretat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mineral que té la propietat d'atreure el ferro. Material, generalment ferro o acer, que ha adquirit artificialment la propietat d'atreure el ferro. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Teràpia que tendeix a reduir els trastorns mentals mitjançant la interacció de l'individu afectat i el medi social, normal o artificialment condicionat, en què es troba. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que incuba. Granota amb sac incubador. Aparell en què els ous són covats artificialment. Aparell per a mantenir durant un quant temps, a una temperatura convenient, els infants prematurs. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Formant rulls. Cabells rulls. Ble de cabells caragolat naturalment o artificialment en espiral. Els rulls de la seva cabellera. Roll1 2. Pinyolada. Rodell 2. Rotlle 1 2. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conferit amb la naixença, nat amb un mateix, no adquirit. Les qualitats natives d'un individu. No preparat artificialment. En quím., que es presenta no combinat en la naturalesa. Or natiu. Argent natiu. Natal, nadiu. El país natiu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pas subterrani obert artificialment a través d'una muntanya o per sota un riu. Construcció tubular de grans dimensions, a l'interior de la qual té lloc un assaig o s'hi desplaça un material sotmès a tractament. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de transmutar o de transmutar-se; l'efecte. La transmutació dels metalls perseguida per l'alquímia. Canvi d'identitat d'un nucli atòmic que es realitza espontàniament o artificialment en variar el nombre de nucleons que el formen. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure artificialment les branques supèrflues, malaltes, mortes, (d'un arbre) per deixar-lo en millors condicions de fructificar, per donar-li una forma determinada, per produir fusta de qualitat. Aquest hivern podaran els plàtans del passeig. El pi roig es poda naturalment. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
càrrega negativa es contraresta amb la positiva. Que no posseeix cap imantació o que ha estat desimantat artificialment, s'aplica a una substància ferromagnètica. [...]
