FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'urbanitzar; l'efecte. Fenomen consistent en la creixença accelerada de les ciutats en població i en superfície i en l'expansió de les maneres de viure urbanes. Terreny delimitat artificialment on hom fa les operacions necessàries per a poder edificar-hi un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Formar (amb dues o més coses) un tot. Obtenir aigua artificialment unint oxigen i hidrogen líquids. Establir (entre dues o més coses o persones) un lligam material, moral o legal. Els unia una antiga amistat. Aquell esdeveniment va unir la família. L'ànima s'uneix amb [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que reemplaça artificialment una cosa natural. Portava barba postissa. Dents postisses. Un oncle postís. Afegit de cabells a un pentinat. Mancat de naturalitat. Un somriure postís. Afegit en una obra per altri que l'autor. A la comèdia, hi ha dues escenes postisses: les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
s'acoblen aparells adequats per tal de poder dur a terme reaccions. reactor nuclear Aparell en el qual tenen lloc, d'una manera artificialment controlada, reaccions nuclears, per tal d'aprofitar-ne l'energia o els neutrons alliberats. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. ésser algú una pólvora Ésser molt irascible. Substància sòlida reduïda artificialment a partícules molt fines. Pólvores de talc. Cosmètic en pols que és aplicat especialment sobre el cutis, com a afait. pólvores d'algarot Pólvores blanques [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent als sismes o a qualsevol altre tipus de vibracions de la Terra que siguin estudiades per la sismologia. Moviments sísmics. Tècnica emprada en prospecció geofísica, consistent en l'enregistrament i l'anàlisi dels sismes provocats artificialment [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer artificialment vent que vagi a donar (contra algú o contra alguna cosa). Ventar el foc amb un ventall, amb una manxa, per avivar-lo. Ventar-se amb un ventall, amb un diari. Ventar les cendres perquè es dispersin. Ventar les mosques perquè fugin. saber ventar-se les mosques Saber [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
monumental. Origen d'una cosa. Déu, que és font de tota santedat. Origen d'una informació. Saber una cosa de bona font. Document original, text original. Les fonts històriques. Incisió feta artificialment en el cos humà per guarir una malaltia. Nafra d'un vegetal per [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
que obeeixen Èol. Rumb 1. Rosa dels vents. a quatre vents Aïllat de tots costats. Una casa a quatre vents. els quatre vents Els quatre punts cardinals. els quatre vents Proclamar una notícia als quatre vents. Aire posat artificialment en moviment. Fer vent amb una manxa [...]
