11.
apagar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
tapa't, bona nit viola. v pron 8 apagar-se. [...]
|
12.
témpano
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [trozo de hielo] panna (o llenca) de glaç f. 2 [piel de pandero] pell [de tambor] f. 3 [timbal] timbal, tabal. 4 [de tocino] penca f, llenca f. 5 arquit [tímpano] timpà. 6 [de colmena] fonell. 7 [de tonel] tapa f. 8 fig glaç. Aquella chica es un témpano, aquella noia és un glaç. 9 quedarse [...]
|
13.
capa
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
espada defensar una cosa amb totes les armes (o per tots els mitjans, o a ultrança). 22 hacer alguien de su capa un sayo fer el que li dona la gana. 23 la capa todo lo tapa la capa tot ho tapa. [...]
|
14.
barba 1
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [parte de la cara] barba, mentó m, barbó m. 2 [pelo] barba. Barba cerrada, larga, espesa, barba serrada, llarga, espessa. 3 [de cabra, pez, etc] barba. 4 [de ballena] barba. 5 [enjambre] primer eixam m, eixam m primari. 6 [de la colmena] tapa del rusc. 7 pl [de las plantas] barbes, barbim m [...]
|
15.
pata
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [de animal] pota. 2 [pie de animal] peu m. Animal de pata hendida, animal de peu forcat. 3 [de mueble] petge m, pota. Las cuatro patas de una silla, els quatre petges d'una cadira. 4 p fr [de vestidos] tapa. 5 fam [del hombre] pota. 6 ornit [hembra del pato] ànega. 7 a cuatro patas [a gatas [...]
f 1 [de animal] pota. 2 [pie de animal] peu m. Animal de pata hendida, animal de peu forcat. 3 [de mueble] petge m, pota. Las cuatro patas de una silla, els quatre petges d'una cadira. 4 p fr [de vestidos] tapa. 5 fam [del hombre] pota. 6 ornit [hembra del pato] ànega. 7 a cuatro patas [a gatas] de grapes, de (o a) quatre grapes. 8 a la pata coja a peu coix. 9 a la pata la llana fig amb franquesa, sense compliments, sense embuts. 10 a pata fam [andando] a peu. 11 con las patas de atrás fig amb els peus. Hacer algo con las patas de atrás, fer quelcom amb els peus. 12 echar las patas por alto fig [estar irritado] treure foc pels queixals. 13 enseñar la pata fig ensenyar (o treure) la pota. 14 estirar la pata fig [morir] anar-se'n al calaix, anar-se'n a l'altre barri, tòrcer el coll. 15 mala pata fig pega, mala sort. 16 metedura de pata fig ficada de pota (o de peus a la galleda). 17 meter la pata fig ficar la pota, ficar-se de peus a la galleda, ficar el rem. 18 pata de banco fig i fam sortida de peu de banc, ciri trencat. Salir con una pata de banco, tenir una sortida de peu de banc, sortir amb un ciri trencat. 19 pata de cabra [herramienta de zapatero] pota de cabra. 20 pata de gallo [arruga] pota de gall. 21 pata de gallo [despropósito] ximpleria, bacinada, disbarat, estirabot, ciri trencat. 22 pata de mosca [garabato] pota de mosca. 23 pata de palo cama de fusta. 24 patas arriba fam [caído] potes enlaire, cames enlaire. 25 patas arriba fam [desordenado] de cap per avall, damunt davall. 26 poner de patas en la calle fig i p fr [a alguien] treure (o plantar) al carrer. 27 ser un mala pata fig tenir poca solta, no ésser gens graciós. 28 tener mala pata fig tenir pega, tenir mala sort. 29 tener mala pata fig [poca gracia] tenir poca-solta, no ésser gens graciós. |
16.
acabar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
prou!, prou!30 se acabó lo que se daba (o el carbón) fig i fam s'ha acabat el bròquil. 31 y san se acabó [y sanseacabó] bona nit i tapa't. [...]
|